PUBLICITAT

Pares i fills

MONTSE RONCHERA

Els pares d'adolescents tenim el repte constant d'estar sempre en el punt d'equilibri adequat. Ens cal ser comprensius i tolerants però sense perdre l'olfacte i la intuïció, no fos cas que caiguin en qualsevol perill; hem de ser atents i afectuosos sense caure en l'excés de protecció; hem de ser també educadors pacients, marcant i ampliant els límits segons la maduresa demostrada --evitant al mateix temps el col.leguisme i la rígida autoritat--; i tot i fer complir regles i transmetre valors, hem d'estar comunicant permanentment oberts a tot allò que ens vulguin dir al fil dels seus estats anímics i hormonals, un pur reflex de la divina etapa que és la descoberta del món per un mateix.

Així ens trobem tots, amb més o menys traça, fent exercicis d'equilibrisme per tal de no estar ni per sota ni per sobre d'allò que cal, ni ençà ni més enllà d'allò que ells necessiten, i jugant amb allò que sabem i allò que intuïm, amb la por subjacent de no fer-ho prou bé.

Mentrestant, i deixant de banda el fet d'estar sempre a disposició del seu bon voler --avui toca expansió i demà, retraïment; abans-d'ahir, emoció a flor de pell, i demà passat, la cançó de l'enfadós--, ens cal també poder disposar d'un llenguatge comú, cosa gens fàcil, ja que els usos lingüístics sovint canvien entre les diferents generacions.

Ara cal evitar ser freaky (antiquat i hortera), ratllar-se veient els surfers (pantalons als genolls i samarreta XXL) fer skate; quedar amb les quilles (emulant les sèrie B de la televisió espanyola) per anar a sentir flamenquillo; presentar l'amiga pija (fashionista sempre bronzejada) al xurri, o anar a veure una pel.li de terror amb l'amiga gòtica (total look negre amb accessoris fúnebres).

Mola escoltar el darrer grup punky de heavy metal (piercings, crestes i melenes fluo), i criticar la mare hippy (faldilles llargues, socs i estil progre) que surt amb un rasta fumata (que porta rastes i fuma allò prohibit) i que té un fill emo (aparentment inadaptat al seu entorn i amb depre quasi permanent)... Una comunicació planera, ¿oi? redaccio@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT