PUBLICITAT

Vivaldi a la fàbrica de Volkswagen

  • Veure els seus integrants interpretar música barroca és una experiència gairebé surrealista
JOAQUÍN RÁBAGO

L'Akademie für Alte Musik, de Berlín, fundada el 1982 a l'antiga capital de l'Alemanya Oriental i avui una de les més prestigioses orquestres de cambra del món, ha dut la música de Vivaldi a una moderníssima fàbrica de Volkswagen.

Veure els seus integrants interpretar música barroca, convertits a més en improvisats ballarins a pocs metres de la cadena de muntatge on es fabrica l'últim model d'aquesta popular marca alemanya, el Phaeton, és una experiència gairebé surrealista. Però la Gläserne Fabrik --la fàbrica de cristall--, un moderníssim edifici amb l'última tecnologia per a la producció automatitzada d'automòbils, és un dels escenaris del festival de música de Dresden que dirigeix el violoncel.lista Jan Vogler.

EL CONJUNT
berlinès ha presentat en el festival un programa integrat per dues peces barroques de dos compositors gairebé contemporanis: Els Éléments, la més coneguda de les simfonies de dansa del francès Jean-Féry Rebel (1666-1747) i Les quatre estacions, del venecià Antonio Vivaldi (1678-1741).

Totes dues han estat coreografiades pel basc Juan Kruz Díaz Esnaola, de la companyia de la coreògrafa alemanya Sasha Waltz, que les balla també encara que en ocasions, tal com ha ocorregut ara a Dresden, el substitueix un altre ballarí i coreògraf espanyol vinculat també a Sasha Waltz: el cordovès Antonio Ruz.

En la peça de Rebel, Ruz realitza un impressionant ball en solitari sobre l'escenari jugant amb els diferents elements --aigua, terra, foc i aire--, arrossegant-se com un cuc pel sòl fins a vomitar una pedra, fregant-se el rostre amb sorra, passant- se espelmes enceses d'un braç a un altre o xipollejant en un toll d'aigua al ritme d'una música d'extraordinària bellesa. Al final, el ballarí descansa al terra, despullat de gairebé tota la seva roba i en posició fetal, mentre els músics dipositen alguns dels seus instruments sobre el seu cos.

En Les Quatre Estacions és, per contra, la pròpia orquestra la coreografiada: els músics, tots ells autèntics virtuosos, formen rotlles, es pugen a escales, es posen mocadors o pomes al cap, es cobreixen el rostre, giren com baldufes o es fan petons els uns als altres per allunyar-se després lentament units per cintes vermelles que surten de les seves boques, tot això sense deixar un moment de tocar. L'únic ballarí, convertit en aquesta ocasió en una espècie d'auxiliar dels músics, puja sobre els seus muscles la violinista solista, l'extraordinària Midori Seiler, la puja i baixa al terra, la sacseja com si fos un ninot o li col.loca fletxes per l'esquena, mentre ella, impertèrrita, segueix tocant el seu instrument.

Segons explica a EFA Antonio Ruz després de la funció, Juan Kruz Díaz es va inspirar per a aquesta coreografia en els sonets, molt descriptius i rics en imatges, que va escriure el propi Vivaldi. "El músic parla en els seus deliciosos sonets dels ocells, de l'aigua, del despertar del dia, de la caça", assenyala el ballarí.

Gràcies a la imaginativa coreografia, una música com ara Les Quatre Estacions, que, de tant escoltar-se per tot arreu i a tota hora, pot resultar fins i tot odiosa, cobra de sobte una singular frescor i lleugeresa.

Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT