Les generacions que ens precedeixen sempre han explicat que les administracions més properes al ciutadà eren els quarts. Aquest òrgan vetust és la subdivisió administrativa tradicional de les parròquies d’Andorra. Estan reconeguts a la nostra constitució, a l’article 84 concretament, on es preveu que les lleis hauran de tenir en compte els usos i costums per determinar les seves competències, així com les seves relacions amb els comuns. La rúbrica d’aquesta estructura també la trobem al Codi de l’Administració, en el seu article 13.2, on es recull que els quarts constituiran l’administració pública del país.
Aquest ens administratiu sempre ha tingut la tasca de satisfer directament les necessitats de la societat. Antigament, tot i que tothom en destacava la seva proximitat, era obligada la seva participació. Si bé és cert que amb els seus propis recursos solucionava els problemes que esdevenien també es penalitzava als que no hi participaven. Per posar en context, l’actuació dels quarts bàsicament es limitava a proveir d’aigua els veïns, delimitar el territori del poble i ordenar les construccions menors. En l’actualitat aquestes competències estan atorgades directament als comuns de cada parròquia. És en aquest punt on em pregunto: estem presenciant el final d’una administració centenària?
Doncs malauradament tot fa indicar que sí. Actualment els quarts gestionen algunes propietats i recursos propis, però a poc a poc la gent va deixant de participar en aquestes institucions, sigui perquè estan buits de contingut legal i competencial o per falta d’interès col·lectiu. Una mesura per solucionar aquesta problemàtica pot ser incentivar als ciutadans a participar en els processos de decisió, si bé és cert que s’haurien de dotar d’obligacions i responsabilitats a la vegada que de competències perquè fos efectiu. Si es descentralitzessin tasques comunals determinades cap als quarts, s’agilitzaria el procediment administratiu i les institucions del país estarien més properes als ciutadans, assolint un nivell democràtic més elevat i participatiu. 
Una altra proposta per revifar els quarts pot ser ampliar l’accés als residents al país. Si l’òrgan assumeix competències de consulta legislativa no vinculant sobre temes d’interès local, aconseguiríem ampliar l’abast d’opinió a tots els veïns, així com aproparíem als residents a l’administració andorrana. Renovar un òrgan històric del país mitjançant la seva democratització pot ser el primer pas per adaptar-lo als nous temps.
Andorra es basa en les seves tradicions, però també en el progrés que n’ha esdevingut. És en aquest punt on tenim el deure de millorar i treballar pel futur del país, generant estructures que respectin la nostra cultura i que s’adaptin als temps que ens acullen.