Les noves tecnologies i la investigació científica
Tecnologia, investigació i ciència són tres paraules ben vistes, que estan avui de moda.
És normal, sent com és que, ens trobem en la societat dita del coneixement.
Certament el coneixement és, actualment, potser la matèria primera més cercada i preuada.
I al coneixement s’hi ha arribat, des de fa dos segles i mig amb la revolució industrial, a partir de la conjunció profunda i diversa del contingut d’aquestes tres paraules,
I cada vegada més acceleradament, perquè la tecnologia, nascuda com a tal al segle XVIII, no ha deixat de créixer fins arribar al punt de que, avui, en el poc temps passat, ja ens hem de referir a ella com a noves tecnologies.
Mentre la ciència i la investigació, tot i ser mil·lenàries, no han canviat i volen dir el mateix, o quasi el mateix, de quan varen ser creades.
Per a fer-nos una idea del que ha canviat el concepte tecnologia, al nostre entorn, i a l’any 1840, el Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia fet a Barcelona, definia aquest mot com «Veu de que se serví sant Basili, y significa ciència falsa de paraules que ocultan lo sentit de las cosas».
El 1989 la Gran Enciclopèdia Catalana definia tecnologia com a «Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments... Utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional...».
Però els resultats derivats dels còctels, que són capaços de formar les possibles barreges dels tres conceptes, no han parat de sorprendre’ns ni d’accelerar-se, ni sembla que vulguin aturar-se.
El coneixement és, de fet, com un tamboret d’il·limitades formes i possibilitats, que es sosté sobre tres potes que són aquests tres conceptes.
I que es fa més i més gran contínuament.
En aquest créixer, desenvolupar-se i abastar més àmbits desconeguts, el seu potencial per al desenvolupament es pot dir que és infinit.
El coneixement, s’ha convertit avui en la pedra filosofal i l’elixir de vida eterna, perseguit pels alquimistes abans de la revolució industrial.
Un tast d’aquesta immensitat que suposa el coneixement i com s’hi ha arribat a ell, a través d’investigadors que apliquen noves tecnologies, és el que ens oferiran els 14ens Debats de Recerca del 2021, organitzats per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra, que els propers dilluns (18) i dimarts (19) d’octubre, a partir de les 6 de la tarda cada dia i a la Sala d’Actes de MoraBanc a Andorra la Vella, ens hi presentaran: Benvinguda per Mireia Maestre i Cortadella; Presentació per Àngels Mach i Buch; Inauguració per Ester Vilarrubla i Escales; Introducció per Alan Ward i Koeck; Les xarxes socials, la cibernètica i l’investigador en temps de pandèmia per Jordi Ojeda i Rodríguez; L’ús de les tecnologies en l’àmbit educatiu per Virgínia Larraz i Rada; Rehabilitació avançada d’una canonada d’aigua potable mitjançant materials compostos per Ferran Gras i Travesset; Credencials anònimes enllaçables: com aplicar la identitat autogestionada a les votacions electròniques amb Blockchain i Smart Contracts per Francesc Garcia i Grau; L’ús i el potencial de les tecnologies emergents en el camp de la meteorologia i la climatologia per Laura Trapero i Bagué; L’òptica com a mitjà d’obtenció de dades meteorològiques per Guillem Martín i Bellido; Increment de l’eficàcia legislativa a Andorra mitjançant tecnologies d’intel·ligència col·lectiva per Cerni Escalé i Cabré; Mindfulness, realitat virtual i càncer. Què en podem dir? per Eva Baillès i Làzaro; i Caracterització epigenètica dels cholangiocarcinomes per Winona Oliveros i Diez.
L’ús de les noves tecnologies i la investigació científica tenen però grans reptes: el canvi climàtic, els riscos naturals, la sobrepoblació, les pandèmies, les migracions , la convivència global de la humanitat, la sostenibilitat del desenvolupament, la biodiversitat i el respecte als altres sers vius...
Procurar estar al servei del progrés, de la pau i del desenvolupament i sempre al servei de les persones i de la humanitat, així com de la resta de sers vius amb els quals compartim el planeta Terra i en som interdependents, ja no és suficient.
Mirar d’eliminar les desigualtats en especial en la pobresa, la salut, l’educació, les oportunitats de treball i vida dignes, per assolir un nivell de benestar bàsic, pels nostres conciutadans i pels altres, ja no és suficient.
Aplicar l’ètica basada en els principis dels drets humans, l’accés universal i lliure al coneixement, ja no és suficient.
Per a reeixir suficientment, amb la sostenibilitat volguda en totes aquestes anteriors aspiracions, als mitjans necessaris. sorprenents i fantàstics que ens han de procurar les noves tecnologies i la investigació científica a través del coneixement racional, ens hi cal afegir una gran dosi de voluntats i d’intel·ligència col·lectiva, amb els altres coneixements indispensables, per a poder gestionar la infinita complexitat de la qüestió.