Ja fa temps que el canvi climàtic, l’habitatge o el trànsit són un problema en el qual es treballa per trobar una solució. La pregunta a fer-se en aquest punt és si estem anant cap a la bona direcció com a país. La resposta és ambigua i seguint criteris democràtics engloba molts àmbits. 
Fent l’anàlisi detectem que encara avui la gran part dels ingressos directes o indirectes del país provenen del turisme, però, tenint les característiques fiscals, legals i socials que té Andorra, cal fer un pas cap a la digitalització i cap als sectors tecnològics. Tenim exemples en empreses com Tag Systems que formen part de la petita indústria tecnològica que ajuden el país a estar al dia i a la vegada per a ser un reclam per a la innovació i el progrés.
Fins ara, la nostra pressió fiscal ha actuat d’incentiu per a residents amb projectes diversos, però sense gran abast, però el seria bo és que cadascun d’aquests projectes ajudin a la diversificació econòmica.
Tot i semblar utòpic, només cal analitzar el progrés que s’ha fet des de principis del segle XX. Un exemple és que Andorra no disposava ni de sistema educatiu propi a principis del segle passat, i a poc a poc, entre tots hem aconseguit que Andorra avui en dia tingui dels sistemes educatius més complets i diversos d’Europa a l’abast de la majoria de nens del principat.
La tecnologia és un sector on les inversions privades són clau per al mateix desenvolupament i si vinculem les empreses a l’àmbit acadèmic en aquest sector, podem tenir un projecte d’educació, tecnologia i microindústria ben estructurat. Podem dir doncs, que la clau per a resoldre les preguntes de «cap a on anem o cap a on s’ha d’anar» han d’anar encarades que els diferents actors econòmics i empresarials, juntament amb els sectors socials i educatius, elaborin un pla estratègic on l’objectiu sigui garantir un futur amb mà d’obra qualificada. Així les empreses tecnològiques disposarien de treballadors amb un bon nivell de vida i a la vegada s’invertiria juntament amb l’Estat en les noves tecnologies.
Noves formes de viure necessiten també noves formes d’estudiar i cooperar. La producció de noves polítiques públiques destinades a atraure a empreses tecnològiques i que aquestes inverteixin al país en educació són vitals per al nostre futur. El resultat d’aquesta política pública, podria ser la creació o ampliació dels cursos universitaris que s’imparteixen a les nostres facultats. Aquests suplements poden ser finançats per les empreses interessades a trobar mà d’obra qualificada.
En conclusió, podem dir que a l’hora de definir el nostre futur cal tenir en compte a tots els sectors econòmics i a tots els actors polítics. Cal amb urgència que des de la nostra educació fins als nostres empresaris col·laborem per a diversificar i orientar la nostra economia cap a un sistema de valors com; sostenibilitat, eficiència i innovació.