Elena Redondo Sòcia de Cases & Lacambra

Les tendències internacionals en el sector de l’edificació avancen cap a models de Green Building o edifici verd. L’edificació verda contempla la reducció dels impactes negatius en el clima i medi ambient, preveient des de la fase de disseny, construcció i funcionament de l’edifici aquesta minimització de l’impacte ambiental i millora en definitiva de la qualitat de vida dels usuaris de l’edificació i de la resta de la societat.

L’ús eficient de l’energia i l’aigua, la reducció de residus i l’ús de determinats materials són algunes de les característiques d’aquesta tipologia d’edificacions. També és rellevant destacar que un dels trets característics d’aquesta tipologia d’edificacions és l’adaptació a la condició climàtica local, a la cultura i tradició existent a la zona i en definitiva a les condicions ambientals, econòmiques i socials de l’entorn en el qual s’ubiquen.

Andorra està adequant el seu marc normatiu a aquesta nova realitat i projectes de Llei com el d’Economia circular, apunten al foment per part del sector públic, d’aquest canvi de tendència. La circularitat en tot el cicle de vida de les construccions i infraestructures, tant públiques com privades, esdevé l’eix vertebrador d’aquestes polítiques en el sector immobiliari.

I tenim ja normes vigents, com la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) que estan preparant el procés cap a l’edificació sostenible, amb accions per fomentar l’estalvi energètic i l’eficiència energèticaen el marc de l’edificació, i la mobilitat sostenible per a la transició cap a un model de transport baix en carboni.

Però el canvi cap a un urbanisme sostenible i edificació verda va molt mes enllà i el mercat internacional en aquest sector, i Andorra no esdevé una excepció, avança cap a un parc immobiliari que compti amb determinades acreditacions. Podem parlar de Level(s), que en el context d’Agenda, esdevé una eina d'avaluació i informació per al rendiment sostenible dels edificis, fermament basada en la circularitat. No podem oblidar, que mes enllà de la legislació aprovada pels estats, les certificacions proporcionen un llenguatge comú internacional i de sector, per al procés de transformació de la construcció.

I recordem, tal i com plasma per exemple el Green Building Council España en un informe recent que la construcció sostenible d'edificis i urbanisme estàdirectament relacionada amb 15 ODS i principalment amb el de Salut i benestar (ODS 3), Energia assequible i no contaminant (ODS 7), Ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11), Producció i consum responsables (ODS 12) i Acció pel clima (ODS 13).

És una evidència que la limitació de recursos naturals, principalment aigua i energia, és especialment rellevant a Andorra. Tot i que fins l’actualitat l’ocupació del sol ha estat continguda per la pròpia realitat de país, on les zones urbanitzades representen el 1,51% de la superfície del país segons dades del departament d’estadística, aquest model està canviant. L’interès per Andorra per part d’inversors, tant nacionals com internacionals, pot explicar l’evolució del nombre de transaccions i llicències atorgades per a nous projectes. I això es reflecteix també en l'evolució del nombre de transaccions immobiliàries totals que prèvies a la Llei d’inversió estrangera de 2012 van ser de 2.600 passant a les 4.000 anuals l'any 2019. A més, un clar indicador de l'activitat en el sector immobiliari és també el nombre de llicències urbanístiques atorgades que segons el mateix departament d’estadística l'any 2012 era de 199 i l'any 2020 va ser de 485.

Per tant, si tenim present que els actuals Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquial de les diferents parròquies, preveuen en fase de gestió urbanística imminent l’aprovació d’un nombre substancial de plans parcials i en definitiva d’increment substancial de unitats immobiliàries al país, el desenvolupament d’aquests plans parcials i la construcció d’aquests noves edificacions haurà d’adoptar estàndards sostenibles per necessitat.

I aquest fet ens obliga a repensar l’urbanisme per part de tots els actors que participen en el procés. Sense forçar la limitació dels drets urbanístics dels privats que han portat a terme una inversió o busquen la millor rendibilitat del seu patrimoni, cal ser capaços d’incrementar el valor del aprofitament urbanístic existent. Precisament buscant que el creixement urbanístic estigui alineat amb els objectius de creixement sostenible. Per tant, el creixement urbanístic del país i conseqüentment les noves edificacions i projectes de rehabilitació o seguiran aquest nou model o no seran, ja que la demanda està cada vegada mes conscienciada en aquest sentit.