Francesc Guillaumet Periodista

La temporada d’esquí que tot just comença als dos Principats (el d’Andorra i el de Catalunya) apunta a molt bones perspectives. La neu que ha caigut just abans d’obrir les pistes, i que en alguns casos encara ha continuat caient, fa que el pont de la Puríssima s’encari amb molt bones vibracions. Si no existís el Covid estaríem parlant de xifres històriques, de perspectives immillorables i de diners a cabassos. Ara bé. La pandèmia ho capgira tot. Hi ha molta neu a les pistes, sí. Els serveis d’hosteleria i turisme estan molt ben preparats i són d’excel·lència i hi ha ganes de neu, com és lògic. Ara bé. Si algú segueix els meus articles en aquest diari ja s’haurà adonat que més d’un cop m’he referit a la teoria de l’acordió per parlar dels avanços i retrocessos als que ens té acostumats del coronavirus. I ara passa precisament això. Després d’un final d’estiu i un principi de tardor que ens feia pensar en un final proper de la consagrada pandèmia ens hem adonat que els contagis han tornat a pujar amb força.
En certa manera era lògic. Si el Covid encara no marxa, s’obren totes les activitats i la gent torna a fer vida social sense mascareta i amb poques prevencions passa el que ha passat, que els contagis es tornen a disparar. La pregunta que em ve al cap a hores d’ara és si ens acabarem de desempallegar mai d’aquest virus. I la resposta, sense ser metge, em penso que és bastant senzilla. Aquest virus ha arribat per quedar-se, com el de la grip que vam conèixer al segle XIX, i el que caldrà és anar vacunant-se quan toqui. Sí, ja ho sé. Hi ha grups d’antivacunes (alguns prefereixen dir-los negacionistes) que s’oposen amb vehemència a posar-se el vaccí. Esgrimeixen informes apòcrifs per les xarxes socials i no sé quantes raons més per convèncer quanta més gent millor que això de la vacuna és un experiment, que és provisional i que no porta enlloc. En alguns casos també s’atreveixen a dir que és perillosa i que ha causat no sé quants problemes de salut. Jo, la veritat, no conec ningú que li hagi passat això (i mira que n’arribo a conèixer de gent) més enllà d’una lleu reacció d’unes hores com els passa també a algunes persones després de vaccinar-se contra la grip. I així li vaig fer saber al Josep Pàmies, un pagès de Balaguer que destaca per la seva oposició a la vacuna i per fer proselitisme de teràpies dubtoses per combatre el coronavirus. Com que al Josep el conec des de fa anys (a part de ser negacionista és un bon pagès) li vaig fer notar durant una entrevista que no comparteixo res del que diu ni del que defensa la gent que s’oposa a la vacuna. Salvant distàncies, el mateix li podria dir a la consellera Carine Montaner quan llança les seves diatribes contra el vaccí. D’entrada els recordaria que si la nova onada de la pandèmia es pot contenir millor és, precisament, gràcies a les vacunes que segons ells són tant perilloses. Els diria a més a més (ho expliquen els metges que estan a primera línia) que les persones vacunades que ingressen a l’hospital se’n surten millor que els no vacunats, que en alguns casos desenvolupen pneumonies bilaterals com les que es veien al principi de la pandèmia quan tot això de la Covid era molt nou, no se sabia quins tractaments s’havien d’aplicar i, evidentment, no hi havia cap vaccí per parar el cop. Només per això, d’alguna cosa deu servir la vacuna i és d’esperar que a mesura que es vagi immunitzant més gent (i sobretot també quan arribin les dosis necessàries als països pobres) es podrà anar deixant enrere aquest malson. Dit d’una altra manera. Si els països rics no s’asseguren de vacunar a tot arreu segurament no ens n’acabarem de sortir mai. Per tant, aquesta també és una pandèmia que ens recorda que les desigualtats existents al planeta acaben repercutint, com si fos un boomerang, a la gent que ens creiem blindats pels nostres sistemes de protecció social.
Tornant a la temporada d’esquí. Tot i les mesures que el Govern d’Andorra ha pres tot just començar, com la recuperació de les mascaretes a l’exterior i el tancament de l’oci nocturn, és evident que en altres circumstàncies (és a dir, sense vacuna) la situació seria molt diferent. Ara podem anar fent vida més o menys normal. Guardant distàncies, evitant les concentracions de gent i prenent certes mesures que són de sentit comú però que en definitiva ens permeten continuar gaudint de la neu, de la bona gastronomia i del dies de descans. Així doncs, que enguany, a diferència de l’hivern passat, disposem d’aquest escut protector que ens brinda la vacuna és un punt a tenir en compte. Perquè com que tot apunta que això de la pandèmia durarà el que no està escrit tot blindatge que posem per dificultar la circulació del virus serà com una batalla guanyada. I com va dir una vegada un bon polític català els bons generals són els que guanyen les batalles una a una. Tard o d’hora arribarà la victòria final.