Consciència i solidaritat
Ja han tornat a arribar els dies de Nadal i aquesta vegada ha arribat amb reptes renovats, ves per on. I és que si no portàvem prou càrrega psicològica, laboral i personal durant gairebé dos anys, ara el coronavirus ens fa replantejar les reunions familiars. Però si volem cuidar-nos, no ens queda una altra.
Per la condició expansiva del virus durant els mesos d’hivern, hem hagut de limitar les trobades amb els nostres estimats als cercles més propers. Com va passar l’hivern anterior, una mesura encertada pel Govern ha estat repartir test d’antígens a la població per fer que aquestes festes siguin tan segures com sigui possible. Si bé aquesta sensació d’ofegament de les restriccions és del tot natural, trobo que hem de parar a pensar d’on venim.
La societat s’ha relaxat i ha naturalitzat novament la interacció social. És cert que les dades sanitàries eren positives respecte als mesos anteriors, en gran part gràcies a les campanyes de vacunació, ja que ha quedat demostrat que les vacunes salven vides. I també que els índexs de contagi eren controlats i no elevaven la pressió sanitària. Però arribat el final de l’any, la nova onada apareguda de la mà de la variant òmicron, que és més contagiosa que la resta, fa que la pandèmia ens torni a estrènyer de valent.
Les dades actuals conviden que siguem cautelosos. La pressió sanitària ha tornat a augmentar i per la nostra condició de país petit haurem de fer mans i mànigues novament per frenar el virus. Hem de fer lluir aquests superpoders que ens hem demostrat tenir: la corresponsabilitat, l’empatia, l’autogestió i la bona organització per tal d’aturar la nova onada. Els recursos i personal sanitari no és infinit i la salut dels que s’hi troben val molt. És hora de lluir de nou el lema «cuidem-nos, cuidem-los», perquè la solidaritat és la millor arma de la societat andorrana.
Aquestes festes hem de seguir limitant els contactes fora del nostre cercle habitual, així protegirem el que més estimem, la nostra família i els propers més estimats. Hem de prendre consciència novament per preguntar-nos si aquell sopar amb amics que ens venia tan de gust és imprescindible fer-lo ara o pot esperar. Ara ja no ens agafa de nou, tots sabem que això va de ser conscients de la gravetat de la situació i actuar en conseqüència.
En aquest sentit, crec que no hauríem de deixar caure en l’oblit les campanyes de conscienciació social. Fer-les cada certs mesos ens permetria parar-hi atenció tots plegats, perquè no haguéssim d’arribar al punt de veure’ns de nou envoltats de mesures més extremes. Les persones tenim tendència a deixar de banda els mals moments i omplir-nos de noves experiències, però és en situacions com les que vivim que hem de ser forts i resistir. Estic convençuda que si ara complim amb les mesures de prevenció, tindrem uns mesos primaverals molt millors.
Si no volem més rebrots i no volem tantes mesures, procurem entre tots que així sigui i poder seguir fent amb aquesta nova normalitat a la qual ens hem anat adaptant a viure aquest temps endarrere. Posem-hi consciència i solidaritat.
Salut, bones festes i stop a la covid-19.