Epictet tenia raó
La filosofia estoica va sorgir a Grècia a finals de segle IV abans de Crist, on les preocupacions de l’època ja no eren ni la política ni les lleis, sinó el benestar individual i el desenvolupament personal. L’estoïcisme permet concebre la ment com l’únic espai en el qual l’ésser humà pot ser lliure de forma incondicional, sobirana, i sense restriccions.
No necessitem adherir-nos a la filosofia estoica per utilitzar les seves ensenyances com un seguit de recursos mentals i psicològics per afrontar el dia a dia. Aquestes eines continuen plenament vigents en el segle XXI, on l’individu ha de debatre’s entre un gran nombre d’opcions i possibilitats, i on la qüestió ja no és tant si menjarem com el què o el quan.
Hem de decidir quins aliments ingerir i com preparar-los entre una amalgama gairebé infinita, on els aliments ens venen presentats en diferents envasos, colors i formats, dissenyats per atreure la nostra atenció, més enllà de la seva vàlua nutricional. Volem les coses fàcils i de manera immediata, sense cap mena de sacrifici.
Hi ha tractaments per perdre pes que es basen en fàrmacs, en suplements o en l’ús de diferents aparells, i en molts casos no volem sentir a parlar de restringir la nostra ingesta d’aliments, o d’estar-nos de determinats productes, o renunciar a certs llocs o esdeveniments on saben que cometrem accessos, així com de practicar exercici físic o eliminar hàbits tòxics que ens són perjudicials. L’estoïcisme ens ensenya que aquestes dreceres són inútils.
La veritable solució per tenir control sobre la nostra alimentació és prendre millors decisions al respecte, i té molt a veure amb la nostra voluntat, que és l’únic espai on realment podem ser nosaltres i expressar-nos en plena llibertat. Des d’aquest punt de vista estoic, la salut d’avui seria en gran manera el resultat de les nostres decisions passades. I és que, un cop controlades les malalties infeccioses amb l’ús dels antibiòtics i disminuïda la mortalitat infantil, podem afirmar que la principal causa de mortalitat avui en dia són les decisions que prenem, les quals acaben determinat els nostres hàbits.
No tothom és expert en nutrició, però tots tenim una idea aproximada del concepte d’equilibri alimentari. No ens hem d’atipar al màxim ni abusar de la carn, i també sabem que la nostra alimentació hauria d’estar basada en productes d’origen vegetal com les verdures, les fruites o els llegums. A més, també som conscients que els aliments molt processats, així com els que tenen molta sal o els que són molt ensucrats, haurien de ser l’excepció i no la norma. Llavors, si sabem el que ens és beneficiós i el que ens és perjudicial: per què caiem en la temptació i actuem en contra dels nostres interessos, menjant quan no toca o escollint aliments que saben que no ens convenen?
La clau ens la dona Epictet. «Quan t’arribi la representació d’una forma qualsevol de plaer, tingues cura de no deixar-te arrossegar per ella. Que l’assumpte esperi i concedeix-te un respir. A continuació, pensa en aquests dos moments: un primer, en el qual estàs gaudint del plaer; i un segon en el qual, un cop has gaudit del plaer, te’n penedeixes i t’ho retreus. Compara aquests dos moments amb la felicitat que sentiràs si te n’estàs i com et felicitaràs a tu mateix».
Valora, simplement, des de la teva llibertat d’elecció, quan és millor gaudir de la consciència d’aquesta victòria.