PUBLICITAT

Un fosc viatge cap a la llum

  • 'L'hora de les ombres' explica la història d'un nen de sis anys que desapareix entre la boira d'una illa sueca
JAVIER UZCÁTEGUI

La narració L'hora de les ombres és la primera novel.la que s'edita a Espanya del periodista i escriptor suec Johan Theorin, un relat fosc amb tints llegendaris i històrics que representa "un viatge a través de la solitud i la tristesa cap a la llum", segons la definició del propi autor. La novel.la no és solament un relat de misteri, sinó també una història entorn de les relacions trencades i les pèrdues doloroses. "Volia escriure sobre les víctimes", ha afirmat Theorin (Göteborg, 1963).

L'hora de les ombres (Mondadori) explica la història del petit Jens Davidsson, un nen de sis anys que desapareix entra la boira de l'illa sueca d'Öland. Vint anys després, l'avi del petit, un antic mariner, rep un paquet amb una pista de Jens i s'embarca en una investigació al costat de la seva filla Julia per esbrinar el que ha succeït. Pel camí, mare i avi es trobaran amb llegendes marineres, amb successos que es remunten als inicis de la 2a Guerra Mundial i amb una estranya història lligada a la desaparició de Jens: la del sinistre i temut delinqüent Nils Kant.

"En part és una història per acabar acceptant i superant el duel, també és un reconciliació amb la tragèdia soferta, un anar més enllà", assenyala l'escriptor. Theorin confessa que l'argument de l'obra va sorgir a partir d'una entrevista que va fer com a periodista amb un home gran, que li va narrar l'"estranya història" d'un jove que s'havia convertit en un assassí i havia fugit a Sud-amèrica. "Vaig quedar fascinat amb el cas d'assassinat que em va explicar aquell home, no tenia nom però jo el vaig anomenar Nils Kant, i vaig començar a imaginar-me qui era aquesta persona. I cada vegada que anava a Öland, el veia caminar", assenyala Theorin, la família materna de la qual és originària de l'illa.

L'autor explica que l'obra s'havia de limitar a un relat curt, "però va créixer i créixer" i a la història del pròfug se li va sumar una circumstància que va afectar directament la seva vida: la mort d'un amic. "Aquesta pena em va deprimir fins a obsessionar-me", revela. Per això, explica l'escriptor, "Julia és una mica com jo amb el duel del meu amic". El personatge de Gerlof, en canvi, està inspirat en el seu avi, antic capità que el sorprenia amb les seves històries misterioses.

Una de les particularitats de L'hora de les ombres és que no existeix la figura del detectiu. "Jo crec que ja hi ha massa novel.les policíaques sueques que tracten de policies", opina Theorin, i cita Henning Mankell i Lita Läckberg com a autors els personatges principals dels quals són detectius. "De manera que no hi havia res més amb el que jo pogués contribuir en aquest camp. Per això volia escriure des del punt de vista de les víctimes", diu. Theorin confirma que en les seves novel.les els personatges remouen el passat per intentar ordenar el present. "Ho intenten --afirma-- i en part ho aconsegueixen, però també és una qüestió de temps, que guareix les ferides. Ara bé, trobar una solució és molt important".

I cita com a exemple l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 1986, l'assassí del qual mai va ser atrapat. "Allò va ser un gran drama per als suecs. Crec que moltes novel.les de misteri sueques, com les del propi Mankell, parteixen d'allí i són una certa forma de superar aquest drama", comenta. L'hora de les ombres, que ha rebut el prestigiosos premi Dagger de l'associació anglesa d'escriptors de novel.la negra, forma part d'El quartet d'Öland, una sèrie de títols ambientats en aquesta illa que es corresponen amb les quatre estacions de l'any.

Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT