Pensament crític, imprescindible en l’era digital
El context educatiu actual no té res a veure amb el que vam viure quan nosaltres anàvem a l’escola. Els estudiants avui dia tenen accés a tota mena d’informació amb un parell de clics, poden fer ús de la intel•ligència artificial per preparar les presentacions de classe, col•laborar amb els companys en línia o consultar al ChatGPT allò que no entenen quan estan estudiant. Tot sense necessitat de sortir de casa. El món sencer al seu abast a través d’una pantalla.
Però, com se sol dir, a Internet “no és or tot el que llueix”. A aquestes altures de la pel•lícula no podem negar que Internet no només ens ofereix avantatges i comoditats en el nostre dia a dia, sinó que també ens planteja reptes. Un d’ells és la infoxicació: l’excés d’informació que rebem per diverses fonts i canals.
Aquest bombardeig constant de notícies de tota mena ens acaba provocant neguit i desinformació, ja que sovint resulta complicat discernir el que és real de les fake news, així com detectar quines informacions són contrastades i quines són simples opinions.
A tot això s’hi sumen titulars sensacionalistes, eslògans redactats per autèntics experts del màrqueting i notícies que corren com la pólvora a través de WhatsApp o xarxes socials. Gurus i opinòlegs parlant en qualitat d’experts perquè han llegit un parell de publicacions a Instagram i ja es consideren vaques sagrades en la matèria, permetent-se la llibertat d’alliçonar a la resta, caient fins i tot en alguns casos en l’intrusisme laboral.
Per evitar ser manipulats per tanta informació que ens arriba, necessitem aprendre a distingir el fet de l’opinió. Saber veure què s’amaga darrere del missatge.
En la societat actual on ens trobem amb tanta sobrecàrrega d’informació, el pensament crític és una competència imprescindible.
Desenvolupar un pensament crític implica posar en pràctica habilitats com: analitzar la informació, buscar dades complementàries, assegurar-nos de la fiabilitat de les fonts, tenir la ment oberta, entendre que existeixen diferents punts de vista, reconèixer els punts forts i febles d’una idea, evitar deixar-se portar per prejudicis i estereotips, actuar de forma crítica i ser capaç de crear-nos la nostra pròpia opinió raonada i contrastada.
De la mateixa manera, és necessari educar els infants i adolescents perquè siguin capaços de distingir el que és cert del que és fals, el que és rellevant o superficial. Acumular informació i coneixements ja no és suficient avui dia.
Segons l’informe anual de Randstad Research que analitza les tendències del mercat laboral, s’estima que el 65% dels infants que actualment estudien Educació Primària, treballaran en llocs que encara no existeixen. El pronòstic és que més enllà de les habilitats tecnològiques, l’any 2030 es demandaran soft skills com el pensament crític, la creativitat, les competències socials i la intel•ligència emocional. Estaran preparats els nostres fills per aquesta realitat? De l’educació d’avui, depèn el futur del demà.
En aquest sentit, cada vegada són més les escoles que aposten per incorporar al seu projecte educatiu propostes que permeten a l’alumnat desenvolupar el pensament crític a l’aula. En són alguns exemples l’Aprenentatge Cooperatiu, l’Aprenentatge Basat en Problemes, l’Aprenentatge Servei i el Design Thinking.
Aquestes metodologies associades amb la innovació educativa es basen en un enfocament competencial, fomentant la participació i autonomia de l’alumne. Donen espai a la reflexió, anàlisis, comprensió i construcció del coneixement, en lloc de centrar-se únicament en la memorització i la creença a cegues.
Introduint aquestes metodologies actives a l’aula fomentem que els infants aprenguin a reflexionar, plantejar-se preguntes, resoldre problemes i prendre decisions. A la vegada, els estudiants desenvolupen moltes altres habilitats, també conegudes com a soft skills, com són la curiositat, la capacitat de negociació, la flexibilitat i adaptació al canvi, la creativitat o l’empatia. Són destreses que van més enllà dels coneixements tècnics i que els preparen pel món laboral del futur.
Però no podem deixar tota la feina en mans de l’escola. Des de casa també podem potenciar aquestes habilitats, per exemple: oferir jocs que fomentin el pensament lògic, educar-los en intel•ligència emocional perquè siguin capaços d’entendre i gestionar les seves emocions i comprendre les dels altres, educar en valors, fomentar la reflexió abans de dir o fer qualsevol cosa, afavorir la seva autonomia, evitar la sobreprotecció, fomentar l’hàbit lector i el gust per la feina ben feta, etc.
És hora de replantejar-nos si estem preparant els nostres fills pel món en què viuran. Volem infants amb empenta, valors, pensament crític, resilients i intel•ligents emocionalment? O seguim volent fills que ens obeeixin a cegues i no ens portin la contrària per fer-nos la vida més fàcil a nosaltres, els adults?
«El que donem als infants, els infants ho donaran a la societat». (Karl Menninger)