Gastronomia de muntanya
Aquest dissabte, a una cadena de televisió catalana, vam ser convidats a una degustació de producte autòcton especial: l’operació Andorra.
El xef és un conegut a les cuines de la política. A l’argument general de l’obra només calia aportar els detalls, les notes de color necessàries per a poder veure la pel·lícula en Cinemascope.
La comparació que es va fer d’Andorra amb un pernil, em va fer «gràcia», entengui’s la ironia. Cert és que el pernil infiltrat de bon greix és millor, però aquí la cosa anava pel terreny de la infiltració del narcotràfic al «país de les muntanyes». La degustació del «pernil de muntanya» ja posava el focus a on interessa: Andorra és un narco-estat. Andorra ha estat, i està, sent utilitzada per blanquejar diners d’origen delictiu.
La qüestió és com lligar, amb una bona beixamel, aquesta sonora afirmació amb la percepció que es té, aquí i a fora, sobre el funcionament de les nostres institucions.
Ho intentaré. Se li han donat tantes voltes a la truita que fer-se una idea simplificada de què es cuina i de quins ingredients s’han fet servir per elaborar el caldo amb pilotes és difícil. Però, sembla que la cosa ara ja s’aclareix. I, com, suposadament, va dir Giordano Bruno, «se non é vero, é ben trovato»...
El vermut comença amb una investigació dels EUA sobre la implicació en el blanqueig de diners dels germans holandesos Van de Bunt, qui, per netejar els diners del narcotràfic, dipositaven els diners a Crèdit Andorrà, que després s’invertien en propietats immobiliàries, com al Cortalet de l’Aldosa. Toca preparar la salsa holandesa i remenar: Malgrat ser coneixedor de la investigació internacional contra els Van de Bunt, el director de la UIFAnd, els compra, a bon preu, part del seu patrimoni. L’operació es formalitza davant notari, però sense que aquest vegi ni un euro del pagament, ja que s’ha efectuat fora de la seva vista
La trama s’estén a altres representants polítics i al president del Tribunal de Batlles, que també és propietari al Cortalet.
L’escudella ja és a punt, però encara falten les postres. I aquí és on entra en joc el pastís BPA, que, per resumir-ho, està farcit de crema: per desviar l’atenció dels investigadors sobre Crèdit Andorrà, la UIFAnd hauria proporcionat informació esbiaixada sobre activitats de blanqueig de BPA, amb la qual cosa el focus passa d’una entitat a una altra.
Els resultats ja els sabeu: un escabetx on s’han esfumat diners a cabassos (Els del Cap de Govern i la seva família no. Els van treure de BPA just abans de ser intervinguda...), però també ha deixat famílies destrossades, un sistema judicial esquitxat per sospites, 5 anys de judici infumable, i el que sembla una vendetta del càrtel bancari dels “pota negra” contra els andorrans de “primera generació” que no tenien dret a menjar del mateix plat. Mentrestant, però, cafè, copa, puro i unes partidetes al nou casino... Les putes ja arribaran més tard...
Ah! La beixamel... La corrupció, la falta de transparència en l’administració pública i l’estancament econòmic són, actualment, les preocupacions essencials a Andorra, segons les enquestes.
El febrer de 2023, el 79% dels enquestats afirmava que la situació política i social al país és «dolenta» o «molt dolenta», i que el govern de DA ha provocat conseqüències econòmiques nefastes. A més, l’enquesta mostrava una caiguda en la intenció de vot cap a DA en les eleccions del 2 d’abril, situant-se en el 22%, per sota del PS, amb un 31%.
Ara mateix s’està escrivint l’epíleg del «menú». Ben aviat es posarà el punt final. I malgrat que alguns volen els “carajillos» i uns xarrups de corrupció, que mai en sobra, això s’ha acabat perquè la indigestió és fastigosa.
Algun cop he dit que hem parit una societat que no té la capacitat de reaccionar quan li trenquen la cara a cops de puny i li roben el seu futur, no ja amb traïdoria i nocturnitat, sinó a plena llum del dia. El 2 d’abril ens hem de posar el mandil, cuinar millor i canviar de dieta. O ho fem possible, o continuarem menjant pinso, per no dir merda... Demà pareu atenció a certs somriures i mireu els ulls. Bona diada!