El judici per l’apunyalament d’un home a Encamp el juny del 2017 es va reprendre ahir, després que el passat 12 de desembre s’ajornés a petició d’un dels advocats dels dos acusats per a elaborar unes noves conclusions, ja que el fiscal va decidir, a última hora, proposar «un delicte i una pena alternatius» al seu client. El Ministeri Públic va corroborar la petició de cinc anys de presó ferma per a l’autor confés del crim, un jove resident de 19 anys amb una patologia psiquiàtrica, i de nou anys per a l’home resident de 37 anys, presumptament coautor de l’agressió. Tot i això, si el tribunal «no veu indicis d’assassinat» per part del coparticipant, va demanar una pena de quatre anys de presó ferma per un delicte major d’encobriment i un de menor per omissió de socors.

El Ministeri Públic planteja uns delictes i una pena alternatius per al coparticipant de l’apunyalament

L’acusació pública va reiterar que ambdós processats tenien «l’ànim de donar la mort» a la víctima en qualsevol dels tres mòbils que contempla: un furt amb força, una agressió esdevinguda per reclamar un deute econòmic o una compravenda de droga que no va sortir bé. A més d’acusar-los d’un intent d’assassinat, els va imputar dues circumstàncies agreujants: crueltat i acarnissament, i traïdoria. Les primeres, per la «ira» amb la que el principal encausat va realitzar l’apunyalament, ja que el ganivet es va trencar en tres trossos i perquè en comptes de parar va prosseguir amb un bat de beisbol. La segona, perquè els cops amb el bat els va proferir quan l’home era a terra greument ferit i «sabia que no es podia defensar», va justificar. Respecte al trastorn mental, va assegurar que no l’exclou de cap responsabilitat criminal perquè «tot i estar diagnosticat, no es prenia la medicació i va deixar el tractament». «La ira no eximeix de res», va afegir.

La defensa, en canvi, sí que es va emparar en circumstàncies atenuants que marca el Codi Penal, per sol·licitar la seva absolució. Davant la confessió feta minuts després d’assestar vuit punyalades a l’esquena i els diversos cops al cap amb el bat, el lletrat va posar en mans del tribunal diferents penes subsidiàries: realitzar un tractament psiquiàtric i psicològic o, justificant-se amb l’atenuant d’arravatament per la seva condició mental, tres anys de presó dels quals dos i mig ferms.

Sense proves forenses 

El fiscal manté que l’altre acusat és coparticipant dels fets. Les proves forenses, però, no l’incriminen. No hi ha proves d’ADN, sang, dactilars o de trepitjades que el situïn en el pis on es va produir l’agressió. El perjudicat va admetre estar en un dels replans de l’edifici i ahir va reiterar el que ja va dir en la primera vista oral: «Vaig recomanar-li que s’entregués a la Policia i que parlés amb el seu pare». No obstant això, li va donar aixopluc a casa seva, on el va deixar dutxar i posteriorment va netejar tota la sang del lavabo, i en un traster de l’edifici, on finalment va ser detingut. A més, va tirar la roba que els incriminava a un contenidor proper.  L’encausat va al·legar «por» vers l’autor confés per actuar d’aquesta manera. Per aquest motiu, el fiscal va presentar l’informe alternatiu. El seu lletrat demana l’absolució per In dubio pro reo. És a dir, per una insuficiència probatòria dels fets pel que se l’acusa.

Indemnització per danys 

L’acusació particular va ratificar la condemna sol·licitada per la Fiscalia, però també va demanar una indemnització de 100.500 euros pels danys i perjudicis causats a la víctima, que va sobreviure amb seqüeles permanents i un grau de discapacitat del 28%.