Així és com hauria de ser a tots els països i ja tocava que el Principat fes un pas endavant en aquest aspecte. Si algú vol obtenir la residència i no té coneixement de la llengua oficial del país haurà de fer un curs de 30 hores per obtenir aquest nivell bàsic.
I sobretot cal per a les persones que volen renovar la residència. Una cosa és arribar a un nou país i no conèixer l’idioma i l’altra és viure-hi i no fer cap mena d’esforç per aprendre’l. Ja no es tracta de tenir o no facilitat pels idiomes que és l’excusa de molts. Amb el nivell tan baix que es vol exigir ningú es pot excusar amb allò de ‘és que jo soc de números i no de lletres’. Per aquí ja no.
El català és el nostre idioma oficial i qui vulgui venir a treballar i viure al nostre meravellós país haurà de tenir un nivell mínim de la nostra llengua.

Perquè hi ha persones que venen i fan l’esforç d’estudiar l’idioma, però altres que no només no ho fan sinó que no tenen cap intenció de fer-ho. I d’aquestes persones n’hi ha moltes, alguns inclús es mostren orgullosos de dir «en castellano ya me entienden», mentre altres veuen com cada vegada es parla menys la llengua oficial al seu país i no passa res.
Tot i aquests casos, sí que hi ha persones que aprenen l’idioma i de fet moltes empreses ho exigeixen. No cal tenir un nivell nadiu, però sí poder entendre i parlar la llengua del país on vius i treballes. Perquè Andorra és país d’acollida, però tampoc ho ha de ser a qualsevol preu.

Les persones que treballen de cara al públic moltes vegades intenten dirigir-se en català i tot i que es puguin equivocar, s’agraeix veure almenys un esforç per fer-ho. Algunes empreses exigeixen als treballadors a dirigir-se al client en català, però el fet que s’exigeixi ja des d’Immigració ajudarà encara més a sentir el català arreu del país i a fer que la gent el parli siguin d’on siguin.