Les queixes pels incompliments de la legislació lingüística van a l’alça. El més preocupant és el que respecta a l’atenció al públic. En els restaurants ja es dona per fet que la majoria han de tenir la carta en català sent aquesta la llengua oficial del Principat, però l’atenció al públic és la que suposa sempre un major problema.

El cert és que no és tant per buscar culpables sinó per buscar solucions. Les empreses ho tenen difícil per trobar mà d’obra, i és un problema de totes, no només d’algunes, però si parlem del sector serveis aquí el problema és molt més gran.

Però si la mà d’obra ve de fora també haurà de fer esforços per aprendre l’idioma, i per això, la nova llei que vol exigir un nivell mínim de català a tota aquella persona que vulgui obtenir o renovar el seu permís de residència.

I ara comença a parlar la gent que hi està a favor o en contra quan ningú té dret a qüestionar un fet com és que una persona que viu a un país ha de parlar i entendre la llengua d’aquest estat.

Algú aniria a viure a França sense saber francès i sense tenir intenció d’aprendre’n? O a cas algú pretén anar a viure a Alemanya parlant només castellà? Si vius allà t’hauràs d’adaptar i parlar l’idioma senzillament pel fet que si treballes, sobretot de cara al públic, t’has de dirigir als clients en la llengua oficial del país.

Ara bé, tampoc cal ser tan exigents com per queixar-se de la pronunciació, perquè a vegades ja hi ha gent que es queixa per tot inclús per si es nota un accent o bé es confonen amb una paraula.

No tothom té la mateixa facilitat pels idiomes així que exigir un nivell mínim sí, però tampoc pretendre que algú en dos dies tingui el mateix nivell que els que tenim el català com a llengua materna.