Com ja es va avançar ahir al vespre, Concòrdia es desmarca del pacte d’Estat per la Unió Europea i amb raó. Quin motiu tindrien per ser-hi quan ja hi ha una part important de l’acord negociada?

El Govern ha anat negociant punts i ara els partits s’han de sumar per acabar de parlar de les engrunes que queden per negociar? No. Evidentment que no. Les coses no funcionen així ni aquí ni enlloc.

A més, ho diu Concòrdia ara, però ho diuen altres partits i ho diu també una part important de la població andorrana: què volem d’Europa? 

Per sort, Andorra és un país que es val per si sol i no necessita formar part de la Unió Europea ni com a estat membre ni amb un acord d’associació que com es diria la cançó de Víctor Jara, no és «ni chicha ni limoná». Llavors, per què posar en risc coses que ha costat molts anys construir per seguir les passes d’altres petits estats com Mònaco i San Marino? Ells que facin el que considerin, però a Andorra no li interessa un acord com el que s’està negociant.

Per començar, últimament es parla molt de frenar la inversió estrangera. Si realment es vol frenar-la, en quin cap entra que podem tenir un acord en aquest aspecte amb la Unió Europea quan per a ells una condició sine qua non que, per contra, atemptaria contra els seus valors és la lliure circulació de capitals? També pensem en la lliure circulació de persones. Evidentment, la seguretat de la qual gaudim desapareixeria i Andorra no seria el que és ara.

I ahir Espot es mostrava orgullós del suport del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, a l’acord d’associació, com si el suport fos per Andorra i no per un interès propi de les institucions catalanes.