La moratòria a la inversió estrangera ja és un fet al Principat i se suspenen temporalment les transaccions immobiliàries d’aquest tipus. últimament les coses corren pressa i al país s’estan fent moltes coses a una velocitat vertiginosa. Si aquests dies s’ha estat parlant de la pressa sobtada del Govern per tenir tancat abans de finals d’any l’acord d’associació, ara passa el mateix però amb la inversió estrangera.

El fons de la qüestió està bé, però la manera de fer les coses no. A més hi ha certes coses que sorprenen com que des de DA no estan a favor de frenar la inversió estrangera perquè aporta riquesa als sectors productius del país, però voten la moratòria. Tot un sense sentit. Però hi ha més coses que sorprenen i és que sembla que estem en l’any de les sorpreses. Tots aquests estrangers que venen al país ara no ho podran fer, però els que ja hi són no hauran d’aprendre l’idioma. Perquè el català només l’han d’aprendre els treballadors contractats, és a dir, que els rics no cal que sàpiguen parlar l’idioma oficial perquè ells no ho necessiten i tampoc es relacionen com per parlar l’idioma del país on viuen. I el sorprenent no és que aquesta gent no vulgui o es negui a fer-ho que n’hi ha uns quants, sinó que el que dona més de què parlar és que sigui el mateix Govern el que decideixi que els rics no necessiten saber el nostre idioma.Tres temes doncs que no s’entenen: Unió Europea, la nova llei del català i la moratòria a la inversió estrangera. I sobre la moratòria és estrany que se n’adonin ara del problema i no fa un temps, però a vegades aquestes qüestions queden tan lluny que no ets capaç de veure que aquest tipus d’inversió està fent que la gent del país hagi de marxar perquè no es pot permetre viure a casa seva.