El problema de l’habitatge és una realitat al país, per molt que alguns es pensin que amb quatre pisos del Govern tot estarà solucionat. No és un mal inici, però és evident que els timings han fallat i que el problema s’hauria d’haver atacat abans que es creés aquesta bombolla insostenible.

Si els sous haguessin pujat en la mateixa proporció hi hauria poc a dir, però no és el cas.

Ens trobem en un moment en què una persona sola difícilment pot tenir accés a un pis perquè els lloguers estan desorbitats. I no només el lloguer, sinó que part de les persones que viuen a Andorra no es podran permetre mai comprar un pis o una casa perquè no tothom és milionari.

A vegades es critica certes coses dels països veïns sense adonar-nos que dins també tenim un problema. I el nostre és, sens dubte, l’habitatge. Però clar, les persones que haurien de regular aquesta qüestió i controlar els preus són els menys interessats en què això passi.

Ahir es van anunciar 26 pisos de lloguer assequible de cara a la primavera del 2024, i si els tempos són aquests és evident que el problema s’ha atacat tard i que hi ha hagut una gran falta de previsió. I el problema és que els perjudicats seran els treballadors. Perquè el temps corre i els lloguers continuen pujant. Molta moratòria a la inversió estrangera, però no sabem solucionar els problemes de base.

Si només es fan les coses quan ja t’estàs ofegant, és evident que molts quedaran sota l’aigua i no podran sortir-ne. I, realment, poca gent vol haver de passar una frontera cada dia per anar a treballar i estar a tants quilòmetres de casa. Però això als qui governen els importa ben poc quan ja han dit que els que no poden viure aquí han d’anar al país veí i viure allà per poder pagar el lloguer del pis.