És força trist que fora se’ns conegui per ser el país més restrictiu d’Europa juntament amb Malta quant a drets reproductius. I és quelcom que ens hauria de fer pensar. 

Aquest dissabte a Andorra diverses dones ja van sortir al carrer per demanar la despenalització de l’avortament, i ahir un grup d’activistes van protestar davant l’ambaixada del Principat a Madrid per demanar el mateix.

Tot i així, alguns polítics mostren passivitat amb aquest tema i prefereixen dedicar l’atenció a altres coses que són un sense sentit, en lloc de preocupar-se pels problemes reals de la ciutadania. I d’aquests Andorra en té dos i de molt grans. Un d’ells és l’habitatge i els elevats preus dels pisos, i l’altre és que les dones no només no poden avortar a Andorra sinó que fer-ho és delicte.

De debò el Govern no es posa les mans al cap en veure que el nostre país és dels més endarrerits en aquest aspecte? Ningú allà dins pensa que cal fer front al problema amb urgència? Perquè si es pensen que aquest fet evitarà que les dones avortin s’equivoquen i molt. Ho faran i amb menys seguretat.

I l’excusa del Coprincipat ja no funciona, perquè el que s’ha de fer és parlar els temes, ja que parlant la gent s’entén. Ja es decidirà quan es decideixi permetre’l al país si només es fa en els tres supòsits bàsics o com es fa, però despenalitzar-lo sí que és urgent.

Ho diu inclús Nacions Unides que demana que Andorra despenalitzi l’avortament? Que sigui un delicte al segle XXI diu molt i molt poc a la vegada de qui governa un país.

Cal una solució al problema i és necessari que les forces polítiques d’Andorra s’uneixin en aquest tema i batallin pels drets de les dones del país.