El Govern no vol entendre que l’acord d’associació és quelcom important i que s’ha de mirar molt bé abans de prendre decisions que canviïn d’una manera tan gran el nostre país.

Però no ho volen veure i els és igual el que pensi la gent i el desconeixement de la població sobre el tema que ells continuen avançant en unes negociacions absurdes i sense sentit.

I ara l’aliat és San Marino, perquè clar, s’han adonat que és l’únic aliat que els queda després que Mònaco hagi fet el que s’espera d’un país amb seny que és deixar de banda les negociacions per a l’acord d’associació en veure les exigències d’Europa i que la UE no està disposada a acceptar cap de les especificitats dels petits estats amb els quals estan negociant.

És evident que no hi ha claredat en les decisions que està prenent el Govern en aquest aspecte, i és més que evident que de cop els ha entrat una pressa incomprensible per tenir un acord tancat abans de finals d’any, com si a tots ens anés la vida amb això.

Però els dubtes segueixen al carrer. Què passarà si se signa l’acord amb la UE? La seguretat de la qual gaudim ara serà la mateixa? És cert que els impostos pujaran i no seran els mateixos? Són coses que s’han de saber perquè d’això depèn l’opinió de molta gent. I a vegades s’ha d’escoltar, perquè tenir-ho tot lligat amb el desconeixement de la població i sotmetre-ho a un referèndum de pressa i corrents no té cap mena de sentit i no és com es fan les coses.

En aquest acord és la UE qui hauria de voler que Andorra entri sí o sí, no a l’inrevés. I si tant els interessa signar aquest acord amb nosaltres que respectin les especificitats d’un petit estat com és el nostre, perquè nosaltres no hi volem renunciar.