La gent gran hauria de ser la prioritat en qualsevol país. Són les persones que han permès que puguem ser on som, així que quan es fan grans el que es mereixen és ser cuidades i no patir.

Ahir Govern va dir que l’objectiu és ampliar l’atenció domiciliària i ho va fer davant de centenars de padrins que participaven en la Festa Magna. Amb les declaracions païdes i ben escoltades, el que s’espera és que les paraules de Trini Marín no siguin només paraules que es queden en el dia d’ahir, sinó que es converteixin en fets, que les persones grans tinguin l’atenció que es mereixen i que el Govern cuidi el que realment és important que són les persones.

Perquè es parla molt d’objectius i de voler aconseguir coses, però quan només s’escolten promeses arriba un moment que la ciutadania el que demana són fets. I sí, la gent gran vol més atenció domiciliària, més cribratges per detectar possibles casos de càncer és imprescindible. En general, cuidar la salut de tota la ciutadania d’un país hauria de ser el repte més gran de qualsevol Govern. No és una opció ni ho serà mai, és i ha de ser sempre una prioritat. Ningú diu que sigui fàcil, però les coses importants poques vegades ho són.

Així que el que ahir es va rebre com una bona notícia esperem poder-ho celebrar aviat i veure com les promeses són fets i els nostres mandataris prioritzen els temes socials.

A vegades sembla que la gent gran sigui la més oblidada i això és el que no es pot permetre i contra el que s’ha de lluitar. S’està molt pendent de cuidar el futur, d’apostar pels nens i per les noves generacions que venen, però és igual d’important cuidar-los a ells que cuidar als més grans que són els que ens han donat la vida i els que ens la continuen donant cada dia.