Ni amb gairebé temps per mirar-se bé les coses, el Govern ja va signar ahir el pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. I diem amb gairebé sense temps perquè, de nou, ells sols han volgut fer una cursa a contrarellotge per tenir avançat aquest afer que no és tan perfecte com volen fer creure, i han volgut avançar-ho amb tota la pressa possible per tenir-lo enllestit, encara ningú sap el perquè, abans de finalitzar l’any.

Després de casos com el de Mònaco, es fa bastant complicat saber amb quina raó o motiu l’Executiu ha volgut continuar endavant amb un acord que, com a motiu principal, no s’han dignat a explicar quins punts positius i quins avantatges aportarà al Principat i, per altra banda, amb quins inconvenients es trobaran els andorrans i els residents del país. Tot sumat, a més, als diversos dubtes que la gent del carrer s’ha quedat sense resoldre i sobre els quals s’acabarà trobant les respostes de cop.

El cap de Govern, Xavier Espot, va mencionar ahir que encara queden alguns serrells pendents de resolució, alguns d’aquests que la població demana saber. El més destacat és respecte als serveis financers, i d’altres importants és la lliure circulació, que durant la jornada d’ahir van mencionar que Andorra, en principi, podrà tenir control sobre la seva política migratòria. Però bé, després s’haurà de veure com acaba tot plegat i que no es quedi només en aspectes per desviar opinions sobre aquest afer.

Amb tot, ha quedat més que demostrat que aquest Govern només pensa en ell mateix sense tenir present l’opinió de la ciutadania, ni en els problemes que l’acord amb la UE pot comportar. Caldrà esperar resultat, però fer les coses ràpid i corrents mai ha donat ni els resultats òptims ni els esperats.