El que es demana no és fàcil de complir, i més tenint en compte que si una persona té un habitatge, té tot el dret a fer-ne l’ús que consideri oportú. Amb el que costa comprar una casa o un pis al Principat, només faltaria que s’obligués els propietaris a llogar-lo pel simple fet que l’Executiu no ha sabut ser previsor i l’habitatge a preu assequible s’ha començat a construir tard. Que ara s’estan fent coses? Evidentment que sí, només faltaria que el Govern d’un estat com és Andorra es quedés de braços creuats veient que hi ha persones que no es poden permetre viure al país. Però és evident que s’ha fet tard, molt tard.

I ara les solucions es fan de pressa i corrents, que no estaria malament si no fos perquè els resultats seran visibles d’aquí molt temps, quan el problema és ara. Regular la inversió estrangera ha estat la solució escollida pel Govern, i el fons de la qüestió pot ser bo, però no la forma en què s’estan fent les coses. 

Viure a Andorra s’està convertint en un luxe que moltes persones no es poden permetre, però el problema principal no el tenim només a la capital sinó a tot el país. Quan comparem amb les capitals d’altres països veiem que els preus  també són alts, però que si mirem pisos o cases a la perifèria, les coses canvien. En el cas del Principat no ho fan tant. Les parròquies altes tenen uns preus de lloguer desorbitats també, i això està fent que molta gent ja no es pugui permetre viure al país i hagi de creuar cada dia la frontera, amb el problema que això suposa també per al territori de l’estat veí.

Està clar que Andorra necessita urgentment solucions a un problema que ja fa temps que està afectant els ciutadans del nostre país, i és feina del Govern trobar aquestes solucions.