Bé, al cap i a la fi, res de nou sobre la taula. La problemàtica de l’habitatge continua, com no pot ser d’una altra manera, com a l’afer amb més importància i transcendència de la població andorrana en els últims temps. Òbviament, els problemes no venen d’ara, ni de fa mig any, ni un en fa, però és més que evident que els tempos han errat. La bombolla immobiliària és ara desmesurada, més encara insostenible, i s’hauria d’haver atacat abans.

S’agreuja encara més amb propostes d’aquest Govern, a qui sembla no preocupar-li un pèl, com la descongelació dels lloguers, acció que no té gaire sentit en moments com l’actual. Que sigui la Unió Sindical d’Andorra (USdA) i no el mateix Executiu, per manca d’iniciativa, qui proposi iniciatives per disminuir la problemàtica, deixa molt a dir. 

La proposta de posar un preu de referència de vuit euros el metre quadrat representaria un punt de millora qualitatiu de la ciutadania. Tampoc passa per alt afegir els pisos buits al mercat, fet que comportaria alleugerir moltíssim l’afer. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va assenyalar ahir que en cas que el Govern no avanci amb aquesta primera proposició esmentada, faran una crida a la població per sortir al carrer i fer una manifestació. I doncs, és aquesta la solució?

Doncs veient el nivell polític actual del Principat, on la preocupació no sembla ser que passi per l’habitatge, sí. Si encara no s’han adonat que els habitants del país necessiten mesures urgents al respecte, i sempre amb esperes per intentar trobar ‘solucions’ que enlloc porten, no queda més remei que sortir al carrer i demanar, d’una vegada per totes, que viure a Andorra no és un luxe accessible només per a un pocs.