La violència a l’esport és quelcom que no es pot tolerar. Aquest cap de setmana s’ha viscut un cas aquí al Principat d’un jugador d’un equip espanyol que va acabar detingut per donar un cop de puny a un jugador de l’equip rival en acabar el partit. El detingut té 18 anys i l’agredit és menor. Calen aquestes actituds en una activitat tan sana com és l’esport? No s’acaben d’entendre aquests fets i més que els clubs es permetin tenir aquesta mena de personatges als seus equips.

I això és quelcom que comença ja de ben petits. De fet, moltes vegades en partits de nens petits se sent els pares d’un equip i l’altre cridant a l’àrbitre, insultant-lo i inclús fent-ho amb els nens de l’equip rival. Des de ben petits s’hauria d’ensenyar als infants que unes vegades es guanya i altres es perd, i que sempre ha d’anar per davant l’esportivitat per sobre de qualsevol cosa.

Però ja als estadis de grans equips estem acostumats a sentir insults de l’afició als jugadors de l’equip rival o l’àrbitre, i són actituds que després traslladen els més petits als seus partits.

És necessari sancionar? Evidentment! Per desgràcia estem en una societat que moltes vegades només funciona a base de càstigs. En el cas de l’agressió a la Massana, el jugador va ser detingut sí, però és evident que se l’ha d’expulsar de l’equip i hauria de rebre una prohibició per no poder jugar a futbol durant un llarg període de temps. Veurem com acaba el cas d’aquest jugador, que com a mínim el club al qual pertany hauria de sancionar amb sis mesos o un any sense poder jugar.

O ens posem les piles amb els temes de violència o al final tots en patirem les conseqüències. Una reacció així d’un jugador amateur podria haver comportat greus conseqüències.