De nou amb la pressa desmesurada que caracteritza les negociacions que el Govern està duent a terme respecte al pacte amb la Unió Europea, aquest continua avançant en aquest sentit a raó de voler-ho deixar enllestit abans que finalitzi l’any. Però bé, sempre han dit que les coses fetes de pressa no acaben de sortir com s’esperen, i l’acord és un d’aquells esculls que s’ha de mirar i revisar molt i molt bé abans de prendre cap decisió que, òbviament, tingui una influència molt important pel país.

És evident que la pressa se l’ha posat l’Executiu mateix a sobre, no s’entén el perquè, però ho han fet, a més, sense tenir en compte l’opinió de la gent, afer que se suma al seu desconeixement al respecte.

Xavier Espot va comentar ahir que encara restes alguns serrells pendents, però que s’avança favorablement. En aquest sentit, estan treballant en els tres esculls més rellevants ara mateix. En primer lloc, pel que fa a la lliure circulació de persones, del qual ja es va mencionar aspectes que caldrà veure com acaben esdevenint dins l’acord. En segon terme, la liberalització del mercat de telecomunicacions i ‘roaming’. És el mateix, deixar entrar a Andorra a empreses europees perquè es puguin instal·lar al Principat. En aquest sentit, vindrà a ser el mateix que deixar que grans teleoperadores monopolitzin el mercat per centrar-se en un benefici econòmic abundós. El darrer escull, i el més complicat, és el relacionat amb els serveis financers. De fet, el mateix cap de Govern va comentar ahir que encara no s’han arribat a acords.

Amb tot, es continua en peu en una acció que, de moment, no deixar entreveure llum entre una nuvolada d’errors. Continuant així, res de bo pot acabar per a la població andorrana d’aquest procés de negociació obscur i qüestionable.