Tractar bé els pacients de càncer hauria de ser una prioritat. Perquè si moltes vegades es parla d’habitatge com a dret fonamental, la salut també ho és i és important reivindicar-ho.

El problema amb què ens trobem amb aquestes situacions és que, moltes vegades, els polítics s’adonen que falten recursos pels malalts quan se celebra un dia mundial o quan se’ls reclama alguna cosa públicament, sobretot si se’n fan ressò els mitjans de comunicació.

I això es va poder veure ahir. El president de l’associació contra el càncer de mama (Assandca), Josep Saravia, va reivindicar les poques ajudes econòmiques que reben les pacients que s’han de desplaçar a l’estat veí per rebre el seu tractament. Si ja suposa un maldecap haver-se de desplaçar, fer-ho veient que els diners que et cobreix la CASS són insuficients, ho complica encara més. Evidentment, ahir Saravia explicava que amb els 40 euros que reben, els és impossible trobar hotels. Però això ja ho sap el Govern i ho sap tothom.

I altra vegada el tema de què es parla és de la unitat de radioteràpia que no sembla que es vulgui fer. El discurs d’intentar convèncer la gent dient que a Barcelona tindran un millor tractament pot semblar lògic i convèncer alguns, però no a tots. Sobretot a aquells que no tenen els ànims ni poden físicament fer front a un trajecte de quasi tres hores amb cotxe o autobús. Perquè l’anada no sembla difícil, però si es parla amb persones amb càncer que es tracten a Barcelona, moltes d’elles expliquen que la tornada és una odissea.

Així que la notícia de desenvolupar un pla oncològic nacional és bona, però com sempre caldrà veure en què es tradueix i si resulta suficient per a totes aquelles persones que cada dia lluiten per sortir d’un càncer.