La mobilització per a un habitatge digne és avui. I avui és el dia que s’espera que centenars de persones es manifestin per exigir que d’una vegada per totes se solucioni un problema tan important com és l’habitatge i que sembla que no vagi amb el Govern.

L’altre dia, en unes declaracions públiques, la ministra Marsol va fer gala de la seva despreocupació assegurant que no estava massa amoïnada per aquesta manifestació i, fins i tot, es va atrevir a dir que la problemàtica de l’habitatge no se solucionarà amb manifestacions; pel fet que resulta evident i més vist des de la seva perspectiva. Però tot i que després no facin el que la ciutadania demana, almenys és important escoltar-la. I vulguin o no ho hauran de fer. Perquè les previsions per a la mobilització d’avui no són de poques persones i quan la població surt al carrer mereix ser escoltada, per poca raó que tinguin. I en aquest cas no és poca, sinó molta la raó que tenen perquè els preus dels pisos estan desorbitats i perquè es necessita urgentment una regulació que faci que les famílies no hagin de marxar d’Andorra per poder sobreviure i viure dignament. 

Andorra es mereix ser el que era: un país per a tots i no només per a uns pocs, els més rics, que són els que es poden permetre pisos a preus elevats.

El que necessita Andorra és tenir uns governants que facin un país per a tots, perquè no es pot permetre una Andorra feta només per a uns pocs i que fa fora els de tota la vida.

Així que avui el que toca és sortir al carrer, perquè per molt poc acostumats que estiguin a escoltar les demandes de la ciutadania, aquesta vegada ho hauran de fer. Els que com la majoria consideren que el país no pot seguir així han de fer un pas endavant i sortir al carrer.