Un 18,9% de la població menor de 16 anys es trobava el 2020 en risc de pobresa o exclusió social, tal com es pot comprovar de les dades facilitades per l’AR+I en els nous indicadors de l’Observatori de la Infància. Unes dades que són, sens dubte, totalment alarmants i que envien un missatge clar i directe a la nostra societat, però més especialment als nostres mandataris: és necessari que vetllem i protegim als nostres infants, ja que ells són el futur d’Andorra i els que continuaran construint-la i reforçant-la. Sense ells, podem donar per perdut tot el que avui dia coneixem i estimen d’aquest petit país. Com pot ser que un percentatge tan alt del nostre futur es trobi en una situació com aquesta?

No es pot negar allò que és innegable, i és que alguna cosa s’està fent malament des de les esferes més altes. La sèrie de mesures que s’han anat aprovant al llarg dels anys per part de l’Executiu ha afectat de ple a les famílies de classe mitjana del Principat, irrompent de ple en la vida de tots aquells infants i joves que s’han vist en una situació obligada de pobresa o exclusió social, sense opció de poder negar-se a formar part d’ella. Ells, que possiblement s’estimen el país inclús més que aquells que es vanen de propagar-ho als quatre vents, veuen com les seves possibilitats de créixer en aquesta terra es queden reduïdes al mínim exponent.

Hem de ser conscients que si nosaltres mateixos no cuidem als nostres infants, ningú més ho farà. El futur d’Andorra passa per ells, per les seves ambicions i les seves ganes de continuar construint un país que, en la majoria dels casos, els ha vist néixer i formar-se des de ben petits. Si no s’impulsen mesures o accions que els protegeixin i els donin ales per continuar creixent, ja ens podem anar acomiadant d’aquell futur amb el qual tants ciutadans i ciutadanes somiem cada dia.