Amb tots els afers actuals pel que fa a una bona qualitat de vida dels residents al país, el més important d’ells, evidentment, el de l’habitatge, el Govern continua capficat amb voler tenir enllestit l’acord d’associació amb la Unió Europea abans no finalitzi l’any. Precisament ahir, després d’una de les seves reunions, el cap de Govern va anunciar que les negociacions estan molt avançades. Sembla que no aprenem... I quines són, però, les línies polítiques més rellevants on l’Executiu està posant més èmfasi?

En paraules de Xavier Espot, s’ha proposat a Andorra el règim «més ambiciós i generós en matèria de la lliure circulació de persones» que mai la UE ha proposat. En aquest sentit, cal destacar que aquesta mesura pot ser totalment insuficient o lesiva per a un petit país com és el nostre. Encara més, aquestes afirmacions que diu ara el cap de Govern caldrà veure si són veritablement així a l’acord, ja que encara no s’ha vist res de res. 

A continuació, cal destacar que Espot porta des de l’inici de les negociacions inflant-se el pit esmentant que les estan portant de manera extraordinària. Tot i això, ahir, quan va parlar sobre els sectors financers, ja va recular assenyalant que si durant la moratòria establerta de 15 anys les coses no surten del tot bé, es podrà canviar alguns paràmetres, afegint, també, que l’Acord d’associació no podrà solucionar tots els afers fil per randa. 

En darrer lloc, cal recordar les paraules de Jaume Bartumeu –observador actiu en les negociacions– quan va indicar que aquestes s’estan duent a terme de manera errònia. En afegit, és important posar èmfasi en el fet que aquest acord no aportarà res de positiu al país. El Govern no vol obrir els ulls o no es vol treure la bena que porta, però això no pot acabar a bon port.