L'acord d'associació amb el mercat interior de la Unió Europea (UE), sembla estar més a prop del què ha estat mai, o el què és el mateix, Andorra sembla estar més a prop d'Europa del què ha estat al llarg de més de 800 anys d'història. I és que la negociació podria arrencar a tot estirar el 2015, si el país, les seves institucions i la societat així ho desitgen.

La tasca no serà fàcil perquè associar-se al mercat interior de l'UE requerirà una adaptació progressiva de les especificitats d'Andorra a les especificitats del mercat que no són altres que les llibertats bàsiques sobre les quals està fonamentat. Unes llibertats que passen per la lliure circulació de mercaderies i serveis, la lliure circulació de persones i treballadors, la lliure circulació de capitals i el dret d'establiment i prestació de serveis.

Per això i perquè els microestats no són tots iguals, la CE encara no ha resol si cal fer un sol acord o més d'un acord per associar Andorra, Monàco i San Marino –una negociació que es vol fer alhora– però també s'inclina per un acord marc i una sèrie de protocols que s'establirien en funció de les necessitats de cada país, perquè els reptes a superar poden incidir de manera molt diferent en un o altre.

Per a Andorra ja s'albiren algunes qüestions com la lliure circulació de treballadors per a la qual el Govern podria demanar un temps prudencial d'adaptació per continuar aplicant les quotes d'immigració. Però, no és l'única perquè també haurà d'afrontar temes com ara el tractament dels monopolis nacionals, sobretot en telecomunicacions i energia que a Europa estan alliberats i funcionen segons les regles de lliure mercat i lliure competència. És a dir, l'acord d'associació afectarà tots els àmbits de l'Administració i de l'economia, però pot tenir l'avantatge significatiu d'obrir les empreses i els joves més preparats a un mercat molt més ampli del que ara se'ls ofereix, molt més enllà dels països veïns, si cal.

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, aposta per aquest avantatge i es remet a l'experiència d'altres països com Leichtenstein que després d'un temps d'adaptació ha sabut treure partit de l'adhesió aprofitant la possibilitat de fer créixer la pròpia economia i l'oportunitat de demostrar que tenia una Administració sobradament preparada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.