Ben al contrari del que es vol fer creure, els cònsols són proactius i en més d’una ocasió han agafat les regnes davant la impassibilitat de l’Administració general. Si fem una mica de memòria recordarem que el 2007 van liderar tres iniciatives legislatives per solucionar alguns dels problemes davant dels quals ara se’ls acusa de passivitat. La primera d’aquestes iniciatives era el NIA, el número d’identificació administrativa, que van demanar per resoldre els problemes recurrents del cens de població. Cal saber que hi ha parròquies com ara Canillo, on els treballadors temporers i les segones residències compliquen molt el recompte que pot doblar en temporada turística. També cal saber que els diners que suposa tenir més o menys població, no treuen del sot les corporacions locals, tinguin el pressupost que tinguin. Tot i que és obvi que algunes depenen més de les transferències que d’altres. Però, tornant a la mala fe que es vol fer creure que tenen els cònsols i en general, els comuns,una altra de les iniciatives que van promoure va ser la del cadastre i per últim, també van demanar una reforma de la llei electoral per poder obrir més d’un col·legi, si calia, a cada parròquia. Ara per ara, els membres de les corporacions locals han de presidir les meses electorals cosa que els complica molt la tasca de poder-ne presidir més d’una, perquè encara no tenen el do de la ubiqüitat. Els comuns van demanar que s’habilités la ciutadania per fer aquesta feina com es fa en qualsevol país democràtic, però de moment, res no ha canviat. Per tant, no pot estranyar a ningú, que en els propers dies, els cònsols es mostrin una mica més enfadats i no desunits, malgrat els esforços d’alguns per enfrontar-los revelant –com si es tractés d’una novel·la per entregues–, les notes que va prendre algun funcionari en les reunions del ministre Riberaygua i que ara es presenten com a actes. Els cònsols diuen que en aquest cas, no hi eren.

Per a més informació consulti l'edició en paper.