És clar que els joves andorrans són joves cada vegada més preparats, dels quals bona part cursa o ha cursat estudis superiors. I també és una realitat que Andorra no podrà donar feina a tots, com ja ho admeten els polítics. O sigui que per poder-los donar l'oportunitat d'exercir o d'accedir a experiències professionals noves i enriquidores per –¿qui ho sap?– tornar al Principat i compartir tot aquest saber, cal que Andorra també els obri l'horitzó. I la manera més fàcil d'aconseguir-ho és negociant el famós acord d'associació amb la Unió Europea (UE) que obriria l'accés dels estudiants i dels professionals andorrans al mercat interior de la UE. Un mercat de 400 milions de persones en el qual participen 27 països. Tot això gràcies a la lliure circulació de persones, un dels quatre pilars del mercat interior. No obstant això, l'altra cara de la moneda, és que la UE demanarà reciprocitat en aquest com en els altres pilars que sustenten el mercat : Lliure circulació de béns, de serveis i de capitals.

El ministre d'Àfers Exteriors, Gilbert Saboya, ja adverteix que caldrà negociar amb cura, per la mida d'Andorra, la lliure circulació de persones. I és que el temor de ser envaïts per treballadors i professionals sense poder-los oferir cap garantia de feina o de que es puguin guanyar la vida, també fa reflexionar. Caldrà trobar el just equilibri però, perquè els joves puguin sortir a estudiar i a treballar sense les traves que sovint encara es troben; no a tota la UE sinó sense anar més lluny a Espanya per culpa d'un Trilateral mal negociat. Vam viure la por acèrrima d'alguns per obrir el mercat andorrà als professionals liberals del país veí. Cal esperar que ara no es repeteixi un escenari similar i que en lloc d'aprofitar una oportunitat, Andorra es torni a tancar les portes. Com va dir un erudit professor fa uns dies, les autoarquies mai no han funcionat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.