Les meses electorals, de facto, es converteixen en l'element clau per al correcte desenvolupament de les eleccions per ser les unitats en què els electors dipositen el vot sota el seu control i les garanties que se'n deriven per a la preservació de les condicions exigides pel text constitucional. Després de la votació , la verificació dels resultats de la votació efectuada a les meses es converteix en el punt de partida de la resta d'actes electorals. Fem nostra l'opinió dels que sostenen que, dins de la Administració Electoral, no hi ha un altre òrgan d'importància tan sols comparable, d'aquí la seva transcendència: per decidir la validesa dels vots, per l'escrutini i per a la preparació de la documentació necessària a l'efecte de la proclamació d'electes. Per exemple, de manera clara es reconeix per l'Audiència Provincial de Barcelona, en una sentència que reproduïm perquè resumeix la importància d'aquests òrgans i justifica l'atenció que se'ls pugui prestar: « Per a l'adequada vigilància del procés electoral, la llei ha construït un sistema en què, amb independència del control a nivell de Juntes Electorals i dels tribunals de Justícia es configuren unes meses electorals [...] en qui recau la molt important funció de vetllar per la puresa del sistema mateix».

Divendres els cònsols, a través d'un comunicat, van proposar modificar la LLei del règim electoral i del referèndum perquè siguin els ciutadans el que composin les meses electorals, i no els consellers comunals i els secretaris dels comuns. Pot semblar en la pràctica un canvi que no canvia res. Tot al contrari, es tractaria de fer partícips els ciutadans del procés electoral perquè en el fons, els polítics són servidors del poble encara que se'ls vegi com a protagonistes. Despolititzar les meses i obrir-les als ciutadans-electors és passar aquest protagonisme i cedir al poble la batuta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.