Els duaners van exterioritzar ahir al carrer les discrepàncies que tot el funcionariat manté amb el Govern de DA per la intenció d'aquest de reformar les pensions públiques. Aquesta és ja una disputa gairebé des de l'inici de la legislatura i al gabinet que presideix Antoni Martí se li esgota el temps per aconseguir que la frenada eviti una topada, parlant de forma metafòrica. La situació està encallada perquè s'ha arribat a un punt mort en el qual ningú està disposat a cedir. D'una banda l'Executiu necessita oferir al seu grup parlamentari la reforma de les pensions dels funcionaris per combatre el malestar existent en una part dels seus consellers per la implantació de l'IRPF, i d'altra banda el calendari transcorre en contra dels interessos taronges perquè aquesta reforma que tant descontentament origina entre els empleats de l'Administració va en contra dels interessos electorals de DA quan ens encaminem ja al darrer tram de la legislatura.

Els funcionaris són molt conscients que el temps juga al seu favor i no poden evitar pensar que mentre més confusió hi hagi més fàcil serà arribar als comicis de manera que tot quedi igual, alimentant l'argument que els demòcrates temen una fuita massiva de vots d'un col·lectiu tant influent. El problema és que el Govern no pot –ni tampoc vol– fer marxa enrere perquè donaria una imatge de feblesa i la decisió no seria entesa pels ciutadans, que sí entenen una reforma d'uns privilegis –drets segons el col·lectiu– en uns moments en què tothom està patint retallades. Però a banda de tota la xerrameca que s'hi vulgui afegir, les posicions estan clares. Davant la protesta dels duaners i sindicalistes ahir, el cap de Govern, molest, els va deixar anar que no pensa cedir. Veurem. El temps transcorre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.