Com és possible que en un petit país com el nostre amb 70.000 habitants hi hagi pobres i pitjor encara, persones socialment excloses. D'acord que Andorra no ha escapat a la crisi, però tampoc és tan pobre ni tan insolidària per no poder donar feina a la gent que ho necessita, o si? La presentació ahir de l'estudi qualitatiu del CRES sobre pobresa i exclusió ens hauria de fer reflexionar a tots sobre les circumstàncies que ens han portat fins aquí i no només a les persones que lluiten per sobreviure amb la immesurable dosi de sofriment que això comporta. Se'ns dirà que hi ha persones que no volen ser ajudades, que no volen treballar o que es volen excloure perquè l'addicció pot més que elles. Però, entre aquests casos extrems i les persones dites integrades, que no arriben a finals de mes, hi ha tota una paleta de perfils. Mares amb fills a les quals el marit no els passa la pensió, mares solteres, persones que perquè compleixen la cinquantena i guanyen massa es veuen acomiadades i en la impossibilitat de trobar una altra feina, joves de famílies desestructurades que han començat a treballar abans d'hora, abans d'acabar els estudis, i que no tenen cap formació professional... I tants d'altres. Perquè també hi ha qui després de passar anys estudiant tampoc no troba el seu lloc en aquesta societat que fins fa quatre dies llençava la casa per la finestra. Potser ara no es guanyen tants diners però segur que se'n guanyen prous per viure i no deixar ningú a l'estacada. I si no perquè pretendre ser una plaça financera de primer ordre, una destinació turística imperdible o un nínxol per a les grans fortunes, si la nostra petita població es va empobrint i degradant a força de viure en condicions indignes? Ull! Que moltes famílies que no són pobres ja han de fer mans i mànigues per arribar a finals de mes!

Per a més informació consulti l'edició en paper.