Andorra ha perdut una excel·lent oportunitat per situar-se a la llista de països avançats amb el reconeixement de les persones homosexuals. La setmana passada el Consell General va rebutjar una proposició de llei del PS sobre el matrimoni homosexual sota l'excusa d'un text alternatiu de DA.

En realitat tots els grups parlamentaris de la cambra coincideixen en acceptar els mateixos drets per a gais i lesbianes, però discrepen en el nom que s'ha de dotar a aquestes unions de parelles.

Els demòcrates expliquen que dins de les seves files hi han diferents sensibilitats, i que s'ha acabat imposant la tesi que defensa el nom d'unió civil per als casaments dels homosexuals. És ben curiós que el president del grup, Ladislau Baró, subratllés que es feia un pas endavant però que s'hi podia avançar més. Sona a mena de disculpa perquè els consellers demòcrates saben que a la societat hi ha una majoria aclaparadora que no s'hi postul·la a favor de discriminar a aquest col·lectiu, encara que sigui per una cosa tan subtil com el nom.

I és que en aquest cas la denominació és important. És fa difícil d'entendre perquè a Andorra existiran dos noms per denominar els mateixos drets. Es tracta d'una clara diferenciació que es pot entendre com una discriminació, encara que no es vulgui acceptar aquesta crítica. Potser sí que a la societat andorrana hi domina una majoria conservadora, però no tant com per refusar el matrimoni homosexual.

A Andorra no només hi hauran dos drets amb el mateix nom, sinó també dos unions gais amb diferents noms. Aquells que s'hagin casat a l'estranger seran matrimoni, i els que ho facin a Andorra estaran lligats per una unió civil. ¿Resulta estrany? Sí, i molt.

Per a més informació consulti l'edició en paper.