PUBLICITAT

No donem als menuts de la casa un paper que no els pertoca

EDITORIAL

El que havia estat tabú durant anys, ara s'encara amb molta normalitat. Quan algú anava al psicòleg abans, era mal vist o vist amb cert recel per la resta de la societat, i a poc a poc s'ha anat normalitzant fins a ser del tot habitual. Anar a un especialista que t'ajudi amb un problema no ha de ser una deshonra, sinó la normalitat.

Al Principat tenim poc menys de 100 psicòlegs que tracten trastorns de tot tipus, però cada cop més els derivats de la crisi econòmica, cosa que significa que la recessió ens ha generat més problemes més enllà dels econòmics. I és que sembla que estem regalant a un parell de generacions senceres traumes relacionats amb problemes de diners, de no tenir feina, i en definitiva, d'autoestima. Tot plegat fa que per anar a una entrevista de feina, hi hagi gent que ha de passar pel psicòleg a fer un entrenament, així com per adquirir certes habilitats socials que no tenen. Tot plegat, quan es tracta d'un adult, el problema és més o menys acceptable, però quan tots aquests problemes que tenim els adults, ja comencen a tocar la canalla, ja és un tema més delicat.

Els nens i adolescents que passen pel psicòleg cada dia són més, han augmentat respecte del 2013, i hi van sovint per problemes d'ansietat i nerviosisme.

Això ens hauria de fer reflexionar a tots plegats, què ens està passant com a societat perquè els nens, que les seves màximes preocupacions haurien de ser jugar i passar-ho bé, estiguin nerviosos i ansiosos. La crisi del nostre sistema, l'econòmica i la de valors, poden afectar-nos a nosaltres que en definitiva som els que hem espatllat tot això, però el que no podem fer és deixar que tot plegat afecti les generacions que ara no tenen ni poder de decisió. Hem de fer entre tots una reflexió conjunta, pensant en quin futur estem deixant, en molts sentits, als que venen darrera i com pretenem que solucionin el que nosaltres hem espatllat. El que està clar és que no podem pas deixar-ho en mans dels més petits, ja que ara mateix els obliguem a tenir preocupacions d'adults, quan només són, precisament, nens. H



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT