Tots els que algun cop hem hagut de fer obres a casa sabem del cert que és un patir. Primer perquè tot quedi bé, després quan va agafant forma t'amoïna que no es desviï massa del pressupost i quan ja veus la llum al final del túnel el que t'inquieta és que s'acabin dins el termini establert. Un tràngol, vaja.

Però semblava que aquests temes amb l'Estadi Nacional estaven superats, cosa poc habitual en una obra d'aquesta magnitud, i fins una setmana abans de l'inici de l'activitat al camp semblava que no hi hauria cap problema i que tot estava encarrilat per acabar sent un projecte d'èxit. Però les notícies de les darreres hores han estat una galleda d'aigua freda a la FAF cada cop que semblava que el problema se solucionaria. La burocràcia de la UEFA no ho ha fet fàcil, empreses subcontractades que poca informació han donat, una gespa que s'havia de fer rodar per poder jugar partits oficials, tots els responsables de l'obra nerviosos, el Govern i la FAF encara més, i l'equip contrincant estirant-se els cabells.

I és que tothom sap que en un partit hi juguen dos equips, doncs bé, pels de casa és raonablement fàcil passar els nervis, però l'equip de fora ja tenia col·locades 1.500 localitats a seguidors seus amb entrada, desplaçament i allotjament, i fins a tres dies hàbils abans del partit, no sabien ni tan sols si el partit es jugaria, i tampoc hi havia plantejat un pla B per si de cas.

Al final la història ha acabat bé, pels pèls, però bé. El partit contra Gal·les de la propera setmana es podrà jugar al nou estadi sense problemes, i tots plegats podrem veure com funciona el nou equipament. Un equipament que per les presses no ha estat ni tan sols inaugurat oficialment tot i que ahir Martí va fer un xut inicial davant els nostres companys fotoperiodistes. De fet, diuen que es farà més endavant entre la Federació de Futbol i la de Rugby, que en seran els usuaris habituals a partir d'ara.

Però el que encara no sabem ben bé, és per què hem acabat fent les coses amb presses i amb l'amenaça que no pogués estar en funcionament pel primer compromís que havia d'acollir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.