Ahir Europa i el món sencer va quedar commocionada pels fets passats a la revista satírica Charlie Hebdo, en què uns homes armats van entrar a la redacció i van començar a assassinar dibuixants i editors del setmanari. Entre les víctimes mortals, els emblemàtics dibuixants i caricaturistes de la premsa satírica francesa i uns policies que ja vigilaven la redacció a causa de les amenaces radicals que ja havia patit un primer atemptat el 2011 amb uns còctels molotov que només van causar danys materials. Charlie Hebdo és una icona de la llibertat d'expressió a França, un setmanari amb un humor estripat i punyent sobre l'actualitat del país, que va ser qui va reproduir les primeres vinyetes de Mahoma que s'havien publicat a Dinamarca i que ja havien rebut fortes crítiques des de sectors islamistes. Per molta gent, no musulmana o fins i tot atea, la publicació d'aquelles vinyetes a Dinamarca no va ser ben vista, però la resposta d'islamistes radicals va ser molt forta i això va activar les alarmes de la seguretat a certs mitjans de comunicació que es van veure amenaçats. És evident que sota la bandera de la llibertat de premsa o la llibertat d'expressió no es pot publicar el que sigui, cal que cada mitjà marqui la seva línia vermella i no la creui. Però la resposta violenta és injustificable, condemnable i llastimosa. Si Europa pot presumir d'alguna cosa davant els altres països és per la seva protecció a la llibertat, una llibertat que es veu amenaçada per un petit sector de radicals que no representen res, i que són l'excusa perquè altres extremistes aprofitin les seves accions per justificar actituds xenòfogues com les que estem veient darrerament a Alemanya. Ni la llibertat d'expressió ha de ser el paraigua de ningú, ni l'excusa s'ha de convertir en motiu. Europa no pot caure en aquest parany que els extremismes ens col·loquen davant per intentar canviar el nostre prisma de la realitat de com és la nostra societat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.