Ningú no pot negar que les eleccions del 27 de setembre a Catalunya ja han marcat, fins i tot abans de celebrar-se, un punt d’inflexió entre Catalunya i Espanya.

Les relacions entre els dos governs estan trencades i van per costats molt diversos. La societat catalana ja no accepta el tracte de convivència que va marcar la transició cap a la democràcia els anys 70, i el govern de Madrid no vol canviar les regles del joc argumentant que ja estan prou bé. Pot ser que el dia 27 els independentistes no siguin majoria, si això passa el “procés” tindrà un sotrac important, però el que és clar és que malgrat alguns en facin campanya, serà impossible no tocar res. I ho serà perquè mani qui mani a la Generalitat no podrà acceptar només reemprendre decicions sense canviar res, sobretot perquè la pressió ciutadana que hi haurà per aconseguir canvis serà la de sumar independentistes, federalistes i la resta, per tant aquests sí que seran majoria i no els podrà ignorar el seu govern, ni el que hi hagi a Madrid. I si se’ls ignora, a la propera ja no seran el 40 i escaig percent els que estiguin a favor de la independència, perquè se n’hi sumaran molts més.
 

I això a Andorra com ens toca? Doncs és evident que per nosaltres hi haurà d’haver canvis si es produeix la independència del país veí. Al marge dels molts catalans que viuen al Principat (al voltant d’un 20% de la població d’Andorra), Catalunya és el nostre principal client: d’esquiadors a pistes, d’hostes als hotels i de clients a les botigues però a més, hi ha desenes de convenis entre Andorra i Espanya que potser a partir del dia 28 s’han de renegociar amb Catalunya: educació, brossa, l’aeroport, les fronteres i un llarg etcètera. La relació amb Catalunya sempre ha estat molt bona, exceptuant petites enganxades (de les dues bandes) que hi ha hagut per temes menors i que se suposen normals en les relacions transfrontereres entre veïns, però si ens cal negociar coses noves en un escenari diferent, és el moment d’aprofitar que per Andorra també és un moment de canvis, que el Govern està negociant com encaixar a Europa i un moment en què  tenim el prestigi internacional un pèl tocat. És doncs, un bon moment per fer net, començar des de zero i fer passos de gegant per millorar la competitivitat de les nostres empreses, de millorar les nostres exportacions, d’obrir-nos a nous mercats, i en definitiva, seria un nou front a la partida que Andorra està jugant aquests mesos.