Existeix, o millor dit continua existint, una manca de denúncies de les dones víctimes de la violència de gènere per anar contra els que van ser en el seu moment els seus maltractadors. Només en dos casos en el passat 2014 es van interposar querelles criminals, i en un tant per cent alt van ser 125 les que van deixar el maltractador. Es van obrir 152 expedients a l’Equip d’Atenció Integral a la Víctima de Violència de Gènere (EAID), i segons les dades el 58% de les víctimes no van denunciar.
 

No són unes xifres realment extraordinàries, però sí que tornen a deixar palesa la manca d’iniciativa de cara a fer les denúncies. El que és evident, com s’assegura des de l’EAID, és que no es pot obligar ningú a fer quelcom perquè es tracta de persones adultes amb el seu propi poder de decisió. Una obvietat que, per contra, segueix –malauradament– deixant en evidència que hi ha problemes per aconseguir que els maltractadors acabin pagant pels seus fets.
 

Aquesta societat reclama justícia constantment, però no es pot demanar a ningú que faci el que no vol, i menys a una persona que ha estat patint una situació de setge, en el 100% dels casos de nivell psicològic, i en d’altres sexual, físic o econòmic. La feina que es fa des de l’EAID s’ha de tenir en compte, el seu treball d’assessorament, la seva presència en els diferents casos i, en definitiva, la seva ajuda global, i amb aquest treball s’hi ha de confiar, perquè aquest concepte de la confiança és clau en casos com aquestos. De fet, 36 dones van demanar rebre assessorament jurídic, i 56 van sol·licitar rebre justícia gratuïta.
 

Manca recordar que tothom és amb aquestes persones i en contra d’aquells que maltracten, i tornem a recordar, perquè és necessari, que per l’atenció directa a la dona hi ha un telèfon gratuït: 181.