Ahir al matí la ministra Ferrer va explicar com vol encarrilar la salut al país durant els propers anys. Aquesta, passarà en part per un procés participatiu en el qual entitats, professionals, ciutadans i pacients podran dir-hi la seva i manifestar-se sobre com ha de ser el Pla de Salut per a Andorra. Una iniciativa lloable, que obre la porta als ciutadans i a més, l’obrirà també a l’oposició ja que, tot i que no caldria, Ferrer ho passarà al Consell General perquè l’oposició pugui fer-hi les aportacions que cregui pertinents.
 

Així doncs, sí tot va bé i el projecte de Ferrer tira endavant tal com ella l’ha planificat, s’obre la porta a la millora de la qualitat de l’assistència, la velocitat, la facilitat, l’empatia i la senzillesa dels processos que ara mateix compliquen sovint la malaltia que pugui patir un ciutadà.
 

Sovint (i avui ho tornarem a sentir), ens diuen que Andorra és el paradís per experimentar nous projectes que contribueixin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La seva dimensió, sumat al fet que som un territori amb estructures de país, fan que sigui raonablement senzill fer projectes que a altres llocs serien molt complicats per l’envergadura. Però alhora, ens veiem a gran distància de països que en termes d’agilitat administrativa aconsegueixen que tot sigui més senzill i fàcil. Llargues cues a la CASS, paperassa, complicacions amb l’historial clínic quan es canvia de metge, etc, són malauradament la tònica habitual per als malalts, que com és lògic, quan els toca fer tot això és en un mal moment de la seva vida, amb la qual cosa si ja pot ser molest en condicions normals, quan els toca fer-ho encara és pitjor.
 

En tot cas, han començat les reformes en aquest sentit. Reformes que tocaran la CASS, però també l’hospital, amb la intenció que els grans professionals que tenim al país, treballin, a més, ben coordinats i potenciant-ne l’eficàcia.