No es pot dir de cap manera que sigui normal que un 65% de les persones empresonades ho estiguin de manera preventiva. Aquesta és una xifra molt exagerada que s’hauria d’intentar rebaixar el més aviat possible, perquè el que sembla és que el dret a defensar-se estigui limitat als designis de l’administració de Justícia, quan és possible que algun d’aquests casos acabi per demostrar-se la innocència de la persona afectada. 
 

No sembla raonable que els períodes de presó preventiva, a més, siguin en ocasions tan elevats, i cal intentar evitar que la lentitud general afecti als drets dels ciutadans que un dia, per la raó que sigui, acabin en la presó esperant judici. És per això que cal escoltar el raonador del ciutadà. Josep Rodríguez assegura que la Justícia «s’hauria d’agilitzar en tots els sentits», i no li falta raó. Rodríguez, a més, no amaga la necessitat gairebé imprescindible d’una actuació immediata, de rebaixar el percentatge del 65% de preventius. 
 

Fins i tot Nacions Unides, fa gairebé dos anys, va traslladar al Govern, a través del seu comitè contra la tortura, que a Andorra s’hauria de reduir el nombre de persones en aquesta situació. De fet, i això és important, l’ONU rebutja la modalitat de presó preventiva perquè considera que s’ha de tractar com a innocent una persona, almenys fins que no es dicti el contrari. 
 

Òbviament, a Andorra això no només no passa, sinó que ocorre totalment al contrari i, a més, el nombre de persones en aquesta situació ha augmentat durant el darrer any judicial en comparació amb el període 2013-2014. Cal, per tant, molt més que una reflexió en veu alta, cal molt més que un debat social. El que cal de veritat és una resposta contundent i immediata de les autoritats competents per intentar desfer un sistema preventiu que penalitza el ciutadà en tots els sentits.