Que totes les relacions s’han d’establir mitjançant el diàleg és quelcom coherent i que ja de per si es dona per fet. 

Ahir l’alcalde de la Seu d’Urgell es va mostrar indignat per les declaracions fetes per Xavier Espot, on deia que molts treballadors andorrans haurien de viure fora del país. L’alcalde del municipi espanyol va dir que no acceptaran l’arribada massiva de treballadors des d’Andorra i les seves paraules no van sorprendre quasi ningú i tampoc a la classe política andorrana. Per què? Doncs perquè les seves paraules estaven plenes de lògica. Un territori petit té els seus serveis adequats a la seva capacitat territorial i al nombre d’habitants amb els quals compta. Si ara de cop tots els andorrans van a viure a la Seu el problema no estarà a Andorra sinó allà i una cosa és ajudar-se i cooperar i l’altra és ser ‘tonto’ i d’aquests no n’hi ha ni a una banda ni a l’altra.

Ara bé, Espot va contestar altra vegada dient que aquestes declaracions es van ‘tergiversar’ i que ell no volia dir que la gent marxi a viure fora.
Si no es va dir i tothom ho va malinterpretar el que s’ha de fer és buscar més solucions que les que ja hi ha perquè el que està clar és que no tothom es pot permetre viure a Andorra. 

S’ha de pensar en global i veure la viabilitat de les propostes que es fan als ciutadans.

Aquí és on molts esperen una resposta ràpida del Govern, perquè ‘tirar pilotes fora’ és molt fàcil, però les pilotes reboten i ara torna a tenir-la Andorra. Si no es pot viure a la Seu on es podrà? Té previst Govern fer alguna cosa al respecte? S’està fent coses? Sí, això és evident. Però també és evident que no són suficients. 

És possible que Andorra encabeixi a tota la ciutadania? Hauria de ser així, però veurem què és el que acaba passant.