Està molt bé parlar de previsions. És lògic fer-ho, però el problema és quan no quadren els timings. En teoria l’acord d’associació hauria d’estar acabat a finals d’any, fet que a dia d’avui resulta poc factible, tenint en compte que només hi ha tancats 5 dels 25 punts a negociar.

Això sí, els altres dos països que estan tancant un acord amb la UE van bastant més avançats que el Principat i s’espera que les seves negociacions acabin aviat.

Però no només això. S’està intentant també fer un pacte d’estat sobre aquesta qüestió i, tot i que està molt bé fer-ho en tractar-se d’una qüestió transcendental pel futur del país, ja s’ha vist que el pacte no inclourà totes les forces polítiques. De moment una d’elles, Andorra Endavant, ja se n’ha desmarcat en considerar que no defensa el model de país que ells volen. I, d’altra banda, Concòrdia que no es pronunciarà fins al setembre que serà quan ho decideixin en assemblea.

Sembla que desapareixeran els antecedents penals per als ciutadans de la Unió Europea. Serà la mateixa persona qui firmarà una declaració jurada assegurant que no en té i es faran controls aleatoris. Si Andorra es caracteritza per una cosa és per la seva seguretat i una de les coses que ajuda al fet que no arribi certa gent és demanant els antecedents penals al país d’origen. Ara què passarà? Seguirà sent Andorra el país segur que ha sigut fins ara o per contra es deixarà entrar a qualsevol persona? Perquè si ens fixem en els països veïns, grans membres de la Unió Europea, tenim un exemple que de ben segur no volem seguir. Mal exemple quant a regulació, quant a delinqüència i moltes altres coses.

Caldrà veure bé com queda tot quan acabi la negociació i, sobretot, caldrà que la gent voti en conseqüència si està bé com està o vol un canvi que no se sap on ens portarà.