Els tricolor inicien una nova temporada al futbol professional demà contra el Leganés. En aquesta segona temporada, les expectatives són altes considerant que l’any passat el conjunt d’Eder Sarabia va ser l’equip revelació de LaLiga Hypermotion. En aquest escenari, la situació és, per un costat, il·lusionant perquè el club ha aconseguit créixer any rere any a marxes forçades i sembla que el projecte dona els seus fruits de forma molt immediata. Però, per un altre, deixa molt elevades les expectatives dels aficionats tricolor en exigir a l’equip resultats que no sempre poden estar a l’abast dels jugadors, de l’entrenador o dels directius.

El conjunt de Sarabia ha aconseguit anar escalant categories de forma consecutiva fins a arribar a la categoria de plata del futbol espanyol. Molts jugadors que van esdevenir claus l’any passat, actualment han deixat el club. Els fitxatges actuals han creat certa il·lusió, com per exemple Samper o Calvo. Però és un equip encara molt jove i amb només una temporada al futbol professional. El pes de les expectatives poden jugar una mala passada als membres del club i acabar perjudicant el seu rendiment. Per això, l’FC Andorra haurà de gestionar les expectatives dels aficionats al mateix temps que maximitzen el seu rendiment i es continua consolidant al futbol professional. 

D’un altre costat, estan els mateixos aficionats. L’afició tricolor ha heretat un tret que se sol assenyalar dels culers: l’exigència màxima. L’afició ha de saber entendre que l’FC Andorra és un club encara amb creixement que, si bé es reconeix el seu gran potencial al mitjà i llarg termini, una sobrepressió per aconseguir l’ascens per part de l’afició pot arribar a limitar la progressió i rendiment dels jugadors. A més, la qüestió no és tant aconseguir l’ascens com més aviat millor, sinó poder ascendir en les millors condicions possibles per consolidar-se a Primera Divisió per molts anys.