Els abusos a infants de qualsevol mena és una plaga que està present, desgraciadament, a tot arreu. Andorra no és pas l’excepció i, tot i que és notícia la comptabilització de nou possibles casos d’abús infantil al país, el que més pot arribar a preocupar són els casos que no hi ha constància i que estan succeint en aquest precís moment. Hem de fer una reflexió com a ciutadania i entendre bé l’impacte que produeixen aquest tipus d’abusos macabres i altament tòxics pel desenvolupament de la nostra societat andorrana.

Una de les conseqüències més greus d’aquesta violació als drets humans d’un col·lectiu altament vulnerable com els infants són l’impacte que aquests abusos tenen en el desenvolupament de persones que aniran creixent amb aquestes experiències perverses, a més de la possibilitat de reproducció mimètica dels abusos sota un síndrome on l’oprimit vulgui arribar a ser l’opressor.

Per un costat; un infant que hagi rebut greus abusos durant la seva infantesa tindrà problemes per a desenvolupar-se en múltiples nivells deguts a traumes que poden limitar les seves capacitats en tota mena d’ambient. Des de l’àmbit acadèmic i professional, on el nen no pugui extreure el seu major potencial per una desconfiança crònica i traumàtica, fins a l’àmbit social, on l’individu no pugui relacionar-se de forma natural i orgànica amb el seu entorn i amb la resta de persones. Per un altre, convé tenir en compte la possibilitat que l’infant, a l’haver rebut aquest tipus de maltractaments durant la infància, racionalitzi que la societat s’ha de dividir en oprimits i opressors. I a mesura que creixi, voldrà deixar de ser l’oprimit per a passar a oprimir als altres com a mètode d’autodefensa per no tornar a patir abusos.

Són dos dels múltiples motius, com la immoralitat d’aquestes atrocitats, que han de convidar-nos a tots a la reflexió conjunta com a societat.