Les línies de bus Andorra-la Seu corresponen una de les artèries de mobilitat més importants pel país. Encara més si l’Executiu no veu amb mals ulls l’increment de la tendència de què més persones resideixin fora del país, però que treballin, i sobretot que cotitzin, al Principat. Però l’augment de freqüències que es va anunciar ahir denota certa manca d’assistència i atenció a aquest col·lectiu de treballadors transfronterers. Les línies de la Seu a Andorra els diumenges, per exemple, estaran operatives fins a les 23.45 hores, aspecte de gran valor per aquells treballadors amb horaris que s’acaben al tard en sectors com l’hostaleria. Però això no succeeix d’igual forma amb els viatges a la inversa, on només hi haurà autobusos des d’Andorra fins a la Seu d’Urgell fins a les 20.15 hores.

Si bé s’agraeix aquest augment de les freqüències tan necessari i demandat, aquest tipus de dades denoten descuit per aquest segment poblacional, tan necessari i significatiu, on es pot comprovar que ha mancat un enteniment de les necessitats de la població. A més, també contrasta amb la voluntat de l’Executiu de fomentar el transport públic, ja que si no hi ha una varietat més ampla de línies, encara és realment ineficaç dependre del transport públic, pel fet que es continua depenent en gran mesura del vehicle privat.

Si des del Govern es vol normalitzar el creixement d’aquest tipus de treballadors que visquin fora del país, però que cotitzin i treballin dins de les nostres fronteres, cosa ja qüestionable, convindria tenir especial compte amb aquests tipus d’aspectes. Si ja no es pot residir dins del territori pels problemes de l’habitatge, només falta que no podem desplaçar-nos de forma eficaç per a poder acudir a treballar vivint fora del Principat.