Espo anuncia que Andorra té enllestit l’Acord d’associació amb la Unió Europea. I per anunciar aquesta fita tan important en la seva carrera política convoca d’urgència als mitjans de comunicació per tal de comunicar-ho.

Esperant tenir alguna cosa sobre l’acord, els periodistes van desplaçar-se per agafar les declaracions del cap de Govern. Però altra vegada no.

De nou sabem que el país està tancant un Acord d’associació amb la Unió Europea, però no sabem al detall de què es tracta, quines implicacions tindrà això per al país. De moment sabem que l’any que ve tindrem un referèndum per decidir si volem aquest acord que amb tantes anheles està negociant l’Executiu. I ja ens podem donar per satisfets per almenys saber en quin moment estan les negociacions, això sí, que ningú esperi que es doni cap mena d’explicació perquè sembla que això no entra als plans del Govern.

Diuen que dimarts s’explicarà alguna cosa quan l’equip negociador viatgi a Brussel·les. Veurem què és el que s’explica i si tot el que s’ha anat dient els darrers mesos és cert.

El que està clar és que els andorrans no volem perdre. I Europa mai perd. Si cap dels dos està disposat a perdre, algú de debò creu que l’acord serà beneficiós per al país o bé l’únic guanyador de tot això serà la Unió Europea?

Com que no en sabem res, no podem opinar. I per això hi ha tant escepticisme. No volem entrar a terreny desconegut, no volem que Europa ens absorbeixi com si fóssim un estat que necessita estar dins la Unió Europea mentre hi ha països que l’únic que volen és sortir-ne. Perquè el nostre mirall que havia de ser Mònaco va veure que l’acord era un error i es va fer enrere, però nosaltres ens estem llençant de cap a una piscina buida. a una piscina buida.